Un link a algemesi.info m'ha dut a un vídeo d'uns campaners fent un toc de vespres al campanar d'Algemesí, i d'aquí, després de veure el vídeo i, en ell, una panoràmica del carrer Muntanya per on segurament a eixes hores estava passant Rut mentre parlava amb ella per telèfon (casualitats), he vist un vídeo d'un volteig general el dia de la festa major, del primer any que no hi era. I és que una de les coses que més enyore d'Algemesí és el soroll de les campanes donant la vara a tota hora. Tot i que ací també tinc campanes per partida doble: el campanar de la seu del districte rivalitza amb el de l'església de l'Àngel Custodi en donar-nos les hores als veïns. Útil per a quan et despertes d'una migdiada perdut sense saber ni quina hora és.
I un cop al youtube (que no visitava des de fa setmanes), he recordat un vídeo d'un concert de Placebo a Paris que m'agrada molt de veure i escoltar quasi cada dia, el qual m'ha portat a veure'n de diferents, i he acabat escoltant Every You, Every Me, i m'he enrecordat que tinc desada una versió acústica que m'agradava molt. I he parat el vídeo, l'he buscada, i escoltant-la m'he emocionat.
Qui m'anava dir que a partir del vídeo de les campanes anava acabar aquí amb el cor en un puny. I és que casualitats, relacions encadenades i desajustos mentals fan que cada moment futur sigui del tot imprevisible.
No creieu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada