La meva passió pels esports de masses ha estat gairebé sempre nul·la. Haig de confessar, però, que darrerament he desenvolupat un cert gust per certs esdeveniments. Per dir-ho d'altra manera: ja no m'avorrisc veient un partit de futbol o un de bàsquet. Això sí, sempre m'ha agradat veure l'atletisme, la gimnàstica rítmica, la natació i altres esports l'esforç que impliquen els quals em sembla admirable.
Bé. Pel que fa al futbol mai no he sigut un "forofo" de cap equip. He tingut certa simpatia pel València CF, pel Vila-Real o el Levante, per això de la terreta i per l'ambient que hi ha moltes vegades que guanyen. Ara, quan juga el València contra el Barça em vénen certs records. Gent cridant, amb l'escusa del partit, aquells crits neofeixistes de "puta Barça, puta Cacalunya", "Yomus", i altres ximpleries. Com es desperta l'anticatalanisme en els panolis de torn. Només per aquestes coses que he vist de vegades, sempre tinc el desig que guanye el Barça.
I anit ho va fer: quin espectacle! Sembla que el València enguany té dificultats per aixecar el cap. I el Barça està que es menja el món. Passat el partit, que guanyi el millor. Però quina alegria veure guanyar el Barça en aquestes ocasions, sincerament.
A València qualsevol excusa és bona per airejar l'anticatalanisme, per insultar el projecte cultural dels Països Catalans i per folkloritzar els signes d'identitat. I l'esport n'és una, d'aquestes excuses. Veges tu què hauran de veure unes coses amb altres. I quin fàstic dóna tot plegat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada