Llegeixo la darrera notícia que arriba del Vaticà. [Repic de timbals]. Ara s'oposen a la despenalització universal de l'homosexualitat (proposta sortida de la Comissió Europea), implícita, però, en la Declaració Universal dels Drets Humans. Clar, que el Vaticà no ha ratificat aquesta declaració: cauria en la incoherència. Que una persona no pugui ser lapidada, apallissada, empresonada o privada d'altres drets en cap país del món pel fet de ser homosexual és una cosa dolenta per als jerarques eclesiàstics. El més absurde de tot és l'argumentació que donen: superar discriminacions, diuen, donaria lloc a noves discriminacions. !!!! I un es pregunta quina actitud prendre davant d'aquesta notícia. Perquè no sé fins a quin punt des d'aquest lloc que ocupen poden fer aquestes declaracions tan... Com qualificar-les? Inhumanes? Desorientades? Desencertades? Abominables? Fora de lloc? Superades? Tampoc sé fins a quin punt és del tot encertada la permissivitat amb què la societat civil, i també els propis fidels, acustumen a rebre aquests lladrucs.
Estan obsessionats. El bé per a ells depén d'on els nostres instints ens diuen de posar el piu, o de refregar-nos la xona. Convertida la cúpula de poder de l'Església en un niu d'homosexuals reprimits, no tenen altra obsessió. Confondere il bene con il pene.
Malgrat ells, amb propostes com la que ara fa la Comissió Europea, el món serà cada mica un poc millor i més habitable. Confiem amb això. I un es pregunta que si aquests personatges continuen sent un entrebanc per a aconseguir aquest objectiu, si no seria bo de desallotjar el Vaticà, fotre-li quatre tones de dinamita i fer que s'enfrontessin als problemes reals de la Humanitat des de la humanitat mateixa, i no rodejats de tanta pompa, privilegis, marbres, luxes i tresors que, segons sembla, els fan perdre el nord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada