"L'Hospitalet et dóna la mà en català. Cursos de català, entra sisplau!" - diuen els cartells dels costats. Tots dos assenyalen la porta com si fos l'entrada a l'èxit. Enganxada a ella, però, la gran sopresa: "La atención al público del departamento del padrón de habitantes se realiza en la planta baja de este edificio de 8 h a 14 h". La mà en català i el peu en castellà.
Llavors, per a què? Feia temps que volia escriure aquí sobre aquests cartells que vam observar durant l'excursió a l'Ajuntament de l'H que férem amb els nens i nenes de tercer. Torna el debat amb una campanya publicitària promoguda per la Generalitat sobre actituds lingüístiques. Sobre la necessitat de no canviar de llengua davant dels estrangers: si ho fem, la llengua és una eina que convertim en obsoleta els propis parlants. Alguns es posen les mans al cap, però... és tan obvi!
Però de nou crec que en lloc de fer tant a publicitat hauríem de ser tots més coherents, començant per els administracions públiques. També els mestres, no sols en allò que diem, sinó en allò que fem i les actituds lingüístiques que fem arribar als alumnes nouvinguts. Perquè el quid de la qüestió són les actituds. També les que mostren els qui desconeixen la llengua, que mostren, o no, voluntat d'aprendre-la.
Avui, durant una excursió que hem fet a Montjuïc, un company parlava de vegades als alumnes en italià. Ni se n'adonaven. Observar el context, predisposar-se a comprendre i captar l'actitud de l'emissor és més important que el missatge en sí per tal d'entendre'l. Aquells que "no entienden nada que esté en catalán" atenen un problema. I el problema no és el català.
Això, segur!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada