Una vegada, a les dues de la matinada d'una nit memorable, una vella amiga i jo vam emprendre l'aventura de pujar al Caroig amb el meu Super5. Un cel esplèndid ens esperava, farcit d'estrelles i travessat per la Via Lactea. I els ecos. Ecos de les nostres veus afòniques que topaven amb les muntanyes enfonsades en la foscor, i que tornàvem a escoltar fins a cinc voltes. Una nit de sensacions estranyes.
Eco. Ara tinc la sensació d'estar rebent un eco continu. Perquè me n'adone que el silenci també té un eco. Una època en què potser cap obstacle topa amb el meu crit, pel simple fet que no n'emet cap, de crit. Trobe que estic recollit, quiet i observant. Reflexiu, passiu, contemplatiu. Em trobe, però, perparat per a sortir d'aquest estat, però sense saber cap a on tirar.
Mentrestant, el silenci em retorna. Càstig o gran sort?
El teu silenci...
(Jordi Ganzer Ripoll)
Silenci quan parles,
silenci quan escoltes,
silenci quan calles.
Paraules que no expressen,
lletres que no lliguen,
vocals que no sonen.
Quan no vols trobar-me,
quan no vols mirar-me,
quan no vols parlar-me.
Em glaço com l'aigua,
em fong com el gel,
m'enfonso en el dolor.
(Jordi Ganzer Ripoll)
Silenci quan parles,
silenci quan escoltes,
silenci quan calles.
Paraules que no expressen,
lletres que no lliguen,
vocals que no sonen.
Quan no vols trobar-me,
quan no vols mirar-me,
quan no vols parlar-me.
Em glaço com l'aigua,
em fong com el gel,
m'enfonso en el dolor.
2 comentaris:
I per què no mires al teu voltant i veus la sort q tens? és q a vegades necessitem sentir-nos malament com si fóra una de les esències del ser humà,... perfavor!
Del dolor només en parlava el poema, hehehe. Sentir "dolor" o "tristesa" per una cosa no vol dir necessàriament sentir-se malament. I sentir dolor per una cosa no implica menysprear la sort que tenim en altres.
Perquè tots tenim sort, d'una o altra manera.
Matilda!! Que vaig a fer un cortaypga del teu comentari i te'l posaré al xat cada 5 minuts :P
Publica un comentari a l'entrada