Març marcer, matalasser. És ara quan per a mi comença l'any. Amb l'hivern sempre sembla acabar-se alguna cosa, i és la primavera qui ens porta novament els dies llargs, la calor, la vitalitat. Tot i que l'hivern té el seu encant, no ho dubto. Sobretot ara, que els ametlers i els cireres s'avancen a la resta esclatant amb aqueixes flors blanques, impressionants, anunciant la nova victòria del dia sobre la nit.
Vivim d'esquenes a la natura. Un dels primers signes civilitzatoris que ho van palesar fou la modificació de l'inici de l'any. El calendari romà començava amb març: era el mes de les eleccions al senat, de preparar la guerra i d'encetar-la. Cèsar tingué la brillant idea d'avançar l'inici de l'any al gener, per tal de poder celebrar-hi les eleccions al Senat i que els canvis polítics a Roma no afectaren les campanyes militars que s'encetaven amb la primavera, després de les "vacances" hivernals.
I així hem seguit, celebrant l'inici de l'any just quan la natura encara no ha acabat el seu cicle. Pense que això ens influeix més del que sembla, i un dels gestos que ens ajudaria a reconciliar-nos amb la natura ultrajada seria aquest canvi en el calendari. Perquè la natura ens envia molts missatges, i estaria bé ajudar a llegir-los i interpretar-los tant com fora possible, per tal que els més menuts els interioritzaren amb facilitat. La natura, encara, és Paraula Viva del Déu Viu, si em permeteu la frase.
En definitiva, la Natura ja anuncia l'arribada de la Primavera. Fulles caigueren que es podriren i descomposaren. I aquestes substàncies generades tornaran a ser usades per l'arbre per crèixer i fer-ne de noves. Només que ara serà un poc més gran, més majestuós, més noble. No ens passa el mateix a nosaltres?
Que els idus de març us porten auguris! Feliç any nou!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada