Emocions fortes.

Tres joves italians han cremat viu un immigrant hindú "per a sentir emocions fortes". Veges tu si no podrien haver-se clavat un cactus pel cul o furgat l'ull amb un ganivet per sentir-les. La seva covardia els ha fet elegir el més indefens, que ni tan sols tenia on dormir, per fer l'atrocitat. Ara, han cuidat els detalls per a la seua defensa: han declarat que havien anat de festa i havien consumit drogues. S'han bastit un bon alleujant de condemna, que sumat a la manca d'antecedents, segurament tindrà com a conseqüència el de sempre: "aquí no pasó nada".

El fet esgarrifa en primer lloc per la manca absoluta de compassió i misericòrdia vers l'altre. Però també per la gran quantitat d'estupidesa i d'estultícia que hi ha darrere. Ho ha dit clarament el cap dels "carabinieri": ha estat un gest d'estupidesa absoluta, segons ha declarat. Però ha volgut tapar que es tractara d'un fet racista. Segurament també tindrà, com no, aquest ingredient.

...

Aquestes notícies cada vegada em sorpenen menys; a la meva feina cada vegada veig més signes d'aquesta estupidesa infinita. Damunt, alimentada amb diners públics. Tot és gratuït, res costa res, i per això mateix ningú s'esforça ni respecta res. I tot el nostre univers audiovisual està plagat de violència gratuïta, d'ànims al benefici ràpid, d'impunitat davant el delicte i la degradació ambiental. Llavors, què esperem? 

...