S'acompleix l'aniversari del bombardeig de la ciutat de Dresden, la "Florència del Nord". La Segona Guerra Mundial estava pràcticament sentenciada; l'atac a la ciutat no tenia cap valor estratègic ni era necessari per acabar amb el règim nacionalsocialista. Però malgrat tot, fou destruïda totalment. 25.000 morts. Una joia de l'art perduda. Misèria. L'objectiu? La barbàrie. Xafar l'orgull i l'ànim del poble alemany.
En teoria, els Aliats eren "els bons", però amb actes com aquests es revelaren com a els "menys dolents". Però el record de l'efemèride en la Dresden reconstruïda serveix de pretext per als neonazis per reivindicar la seua ideologia i sembrar l'odi. Demostren així que no han aprés cap lliçó i que no hi ha cap reflexió sobre què va passar en aquells anys. Amb el pretext de com de dolents són "els altres" es justifica l'absurde i la barbàrie.
Ni els alemanys poden amagar-se dels seus actes darrere dels atacs Aliats, ni tampoc podem pretendre que els Aliats estigueren lliures d'actes censurables i innecessaris com la matança perpretada en aquesta ciutat. Es demostra que el feixisme esguitava en realitat un i l'altre bàndol, en graus diferents, sense oblidar que havia nascut, crescut i actuat sota la mirada impassible de les potències democràtiques.
Però es demostra, sobretot, tenint en compte el que ha passat aquesta setmana a Dresden (en què hi ha hagut una autèntica batalla campal entre nazis i antinazis) que és absolutament necessària la memòria històrica com a font de reflexió i de crítica necessàries per construir el futur. Perquè si en un país com Alemanya, que no perd de vista el seu passat sinistre, esdevenen fets com aquests, què no serà del nostre País en què la memòria històrica és menyspreada i censurada per tants!
D'aquesta reflexió, crítica i aprenentatge del passat ha sorgit de nou una nova Dresden que mira el futur. I esperem que per molts anys. Tot i que... quants?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada