Fer memòria que tal dia com avui, ara 400 anys, Felip III va signar el decret d'expulsió de la població morisca dels Regnes d'Espanya. Aquest fet anava a tenir conseqüències econòmiques i demogràfiques força perjudicials, però els moriscos molestaven. Es van convertir, després dels jueus, en l'objectiu del fanatisme i de la intolerància religiosa.
En Alemània, a la Neue Sinagogue de Berlín, vaig veure com els jueus van triar un estil inspirat en l'Alhambra de Granada per a la seua construcció perquè consideraven l'època medieval a la península com un model de convivència que tenien idealitzat; model que va tenir un final força fosc després de la Reconquesta. En efecte, tenim l'honor de ser el primer país de l'Europa Occidental (pot ser de tota Europa) que va fer una neteja ètnica tan brutal. L'odi i la intransigència davant la diferència van ser tan grans que fins i tot la casta episcopal va promoure, segons consta en els documents de l'època, el seu extermini físic. Sí, aquests que en parlar de l'avortament ens volen fer creure que sempre han lluitat en "defensa" de la vida des de la seva concepció...
Però d'això ningú en vol fer memòria. És una taca fosca enmig de les "glòries nacionals". De fet, la historiografia oficial encara relata amb cert orgull aquells fets de "neteja" i "depuració". El que patirien aquestes persones, després d'infinitat de decrets que prohibien la seva llengua, costums, vestimentes i religió, és difícil d'imaginar. Perseguits en la seva pròpia terra per els seus orígens musulmans, rebutjats en els països on foren deportats per la seva nova religió cristiana...
Després d'unificar-nos a tots en la religió, tasca duta a terme durant el segle XVII, es va encetar durant la centúria següent la uniformització cultural sota els usos i costums castellans. I encara hi estem, en aquestes!
Visca Espanya!? Com es pot estar orgullós d'un país com aquest on davant d'una efemèride com aquesta ni tan sols s'ha fet un mínim d'autocrítica?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada