El nen de pijama de ratlles: la pel·lícula. Hem visionat amb els alumnes un tros de la pel·li, comentant les actituds dels personatges: el pare, la mare de Bruno, Bruno, l'instructor. Hem vist i parlat sobre què devia sentir la gent atenent a allò que passava.
Hem parat la pel·lícula quan Bruno coneix Schmuel, quan se n'ha adonat que allò no és una granja, quan ha vist el fum de les xemeneies i ha sentit l'olor tan desagradable que surt d'elles. Cap alumne ha caigut en el compte que les xemeneies emetien el fum de les persones que cremaven. I mira que la pel·li i els comentaris que hi hem fet ho deixaven ben clar... En el cap dels nens i nenes als que done classe no cap el fet que hagués pogut passar una cosa com la que va passar a Auschwitz. I aquest fet m'ha agradat: inocència!
Evidentment, ho han preguntat. Els he dit que si realment els interessa que ho busquen amb els pares i ho parlin. A classe no, no sigui cosa que després de tota la merda que veuen en la tele, es feresca alguna sensibilitat.
I ja s'ha acabat el trimestre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada