Qui seria?

Portava tot el dia caminant i tenia unes ganes tremendes d'arribar a casa, a l'altra punta de ciutat vella. Agafí una bicicleta: feia mesos que no ho feia. El llibre que tenia a la butxaca em xocava amb les cames i quasi vaig caure. Mai he sigut massa hàbil, per això de les bicicletes... Em descordí la jaqueta per tal que el llibre no m'entorpira. Baixí pel carrer del Carme, xino-xano, i nyas! Carrer estret, un cotxe em seguia posant-me nerviós. No hi havia cap lloc per arrimar-se i deixar-lo passar... I de sobte sentí que em cridaven. Acabava de passar a eixa persona, però no  li havia vist la cara, concentrat en no caure... No em girí, diguí simplement adéu: girar significava segurament caure, el cotxe em seguia... uf!

Quan un perd el costum del bicing, les primeres voltes resulten espantoses, i més pel Raval. No sé jo qui seria, però és estrany que per ací  algú m'interpel·li pel carrer. I pel Raval? Ummmm, no sé. Les meves disculpes per endavant, sento haver quedat com un maleducat!

Saluts!