No sé si algun dia renaixerà el paganisme al Maresme, però si hi hagués dos déus que serien dignes de venerar-s'hi serien Posidó i Hermes. El primer perquè és una comarca que mira tota ella al mar. Des del tren que va de Barcelona a Mataró el blau intens del mar et domina, i els poblets van quedant a l'esquerra un rere l'altre, tots ells a la vora mateixa del mar. Arriba a haver-hi trams en què el tren passa tan a la vora del mar que sembla surar-hi. I el segon, per això mateix: el tren. Anant-hi vaig recordar que el primer tren de la península va fer el recorregut de Barcelona a Mataró, dues ciutats en què la revolució industrial havia esclatat amb força. Justament el trajecte que jo feia en aqueix moment. En arribar a Marató, el primer que hom troba en eixir de l'estació és un monument a Miquel Biada, promotor del projecte. És el déu Hermes qui el corona, tot i haver-hi perdut l'exclusivitat del do de la rapidesa. Val a dir que els primers trens a vapor feien el recorregut en 35 minuts. Ara es triga 40... amb una mica de sort.
Mataró és una ciutat amb carrers vius i animats, esguitada d'edificis modernistes del mataroní Puig i Cadafalch que no pot oblidar visitar qui passeja per la ciutat, però també de modernisme popular, a l'estil valencià, que trobem a moltes cases aquí i allà, en aparadors i detalls de l'ornamentació de les façanes. També et vas trobant amb les restes del seu passat industrial: la nau de la cooperativa, fumerals i fàbriques mig enrunades. I amb un bon grapat de cases pairals antigues i imponents.
És curiós de veure com les iniciatives de la capital arriben als pobles i capitals de comarca: just aquest cap de setmana Mataró ha celebrat el seu 48 Hours Open Puig i Cadafalch, en què a més de poder visitar les obres de l'arquitecte modernista, incloïa altres propostes i activitats que permetien de conèixer elements curiosos del patrimoni de la ciutat, com els xups d'aigua característics dels corrals de les cases, una mena de sortidors d'aigua construïts amb materials diversos que són encara l'element més important dels corrals.
Si no us pilla gaire lluny, és una bona idea anar-hi per fer un bon esmorzar i algunes compres pels carrerons del casc antic. A mi m'ha agradat passejar-m'hi.
VILADOMAT
Mataró guarda un tresor artístic valuosíssim únic a Catalunya, donat que és el millor exemple d'art barroc català que es van salvar de les flames durant la Guerra Civil. Es tracta del conjunt dels Dolors, a l'església de Santa Maria. El temple fou incendiat i saquejat durant la guerra, però aquest conjunt artístic va ser protegit per la Comissió de Monuments de la Generalitat i la Secció de Patrimoni local, que van procedir a tapiar amb un mur de maons l'entrada de la capella per evitar-ne la destrucció. En efecte, en aquest indret trobem uns frescos i pintures de Viladomat de gran valor i bellesa. U entén aquí per què se li dedica un carrer tan important al pintor a l'Eixample de Barcelona. A mi m'han cridat l'atenció les pintures de la sala de juntes, especialment els àngels músics, sensuals i deliciosos. En aquesta sala es diu que Viladomat pintà el seu autoretrat en la figura de l'evangelista Joan.
Les pintures i l'obra de Bach són contemporànies, i crec que no és una exageració dir que aquestes aporten a la pintura el que aquest compositor aporta a la música religiosa. Unir un i altre art (cosa fàcil amb l'smartphone) et porta a una atmosfera ben peculiar, extasiant, pròpia d'aquells anys de Reforma i Contrareforma en què la funció més important de l'art era exaltar el sentiment religiós. Aquí, al conjunt dels Dolors, si tens la sort de gaudir-ne sol, et pot semblar per moments que has viatjat en el temps.
(Viladomat?)
Impressionant el moble de l'orgue. Bo saber que no està desaprofitat... M'apunto l'efemèride!
1 comentari:
M'agrada lafoto de la barberia! Jeje :D
Publica un comentari a l'entrada