Llocs.

Per al silenci.

Feia temps que m'havien aconsellat d'anar-hi, però no és fins avui que m'hi he decidit (justament quan més fred feia...). A banda d'història, paisatge, bellesa i natura, m'ha sorprès trobar un gran oblidat de ciutat: el silenci. Bé, cert és que avui no n'hi havia, entre tants domingueros i curiosos durant el dia de visites (primer diumenge de cada mes), però aquest lloc, situat en un lloc privilegiat com pocs, ens convida al silenci, ens proposa acollir-nos quan el bullici de l'urbs ens supere i ens faça perdre'ns pels laberints del nostre jo.

Parle de Sant Jeroni de la Murtra, situat a la vall de Betlem, oberta al mar i amb Badalona als peus. Si hi aneu per Badalona, des de Montigalà, trobareu un gran contrast: de l'aldarull del centre comercial, passem després de caminar uns quants centenars de metres a uns paratges de solitud en plena Serra de Marina. Jo hi he anat avui des de Santa Coloma: de seguida desapareixen a la vista els barris saturats d'edificis, i s'obri davant dels nostres ulls un paisatge abrupte. El trobem fortament marcat pel mar, que apareix als peus de la vall; i acull en un dels seus millors miradors el recinte monàstic dels jerònims, per on han passat personatges com Joan II, els Reis Catòlics, Cristòfor Colom o Carles I. I com tants altres recintes monacals, ha patit també l'espoli, el saqueig, l'incendi i la destrucció.

Bé siga per a una excursió de diumenge, per a una passejada o per a un retir d'uns dies (a un preu simbòlic), ací el tenim encara 600 anys després de la seva construcció. Cal dir que els set primers monjos del monestir arribaren de Dénia, on va créixer una de les primeres comunitats de l'ordre. També és curiós que compartisca nom amb el monestir d'Alzira, que era de monjos jerònims com aquest.

*   *   *

Per la conversa.

I nous llocs per anar a petar-la. Enmig de l'enrenou del Born he trobat un baret on, traspassades les portes, fas un viatge d'un segle enrere: el Bar Salvador. Mira que he passat per la porta desenes de vegades i mai m'hi havia parat a veure les possibilitats que oferia aquest raconet de Barcelona, a poques passes de Santa Maria del Mar. Hui, sense saber massa bé on anàvem, els peus se'ns van parar ací.  Bon menjar, un bon assortit de cerveses, i un ambient que no sabries dir exactament si ancorat en el temps, per allò de la decoració, o si totalment en l'ona del barri, per allò dels aires que s'hi respiren. És del tot aconsellable (no m'han pagat per fer publicitat, que conste).

Així és Barcelona: sempre trobes alguna cosa nova per allò que necessites. M'encanta aquesta ciutat!