Vic? Per l'ambient que s'hi respira, podríem dir que, malgrat que l'ordenament legal diga el contrari, aquesta ciutat ja és independent de facto. Es respira catalanitat per totes bandes. Fins i tot pots trobar una megabotiga de Vamcats! Ideal per regalar en Nadal :-D
Hi ha estelades per totes bandes. De totes grandàries, i sobretot (matís molt important), sense el blau. No és fortuït, doncs, que la primera font escrita que parla dels Comtats Catalans com a "aquesta nostra pàtria" és un document elaborat cap a l'any mil per l'abat Oliba, bisbe de Vic. Paradoxalment, els Comtats eren coneguts com la "Terra de Ningú".
Pàtria... En realitat, quina paraula més lletja, no creieu? Supose que l'abat Oliba es referia a la terra i la gent en què et trobes com a casa. Aquests conceptes de pàtria, nació i país com els entenem avui no són contemporanis de l'Edat Mitjana. Avui continuem parlant de pàtries, però tal volta la paraula pàtria té algunes connotacions que no m'agraden. Els alemanys, per la seva història recent, l'han abandonada. Parlar del "Vaterland" és de mal gust: evoca l'ideari nacionalsocialista, aquesta Alemanya eterna l'execució de la qual va causar tantes morts. Parlen, doncs, per referir-se a la seva nació, de "Heimat": la traducció seria una mescla dels conceptes nació, veïnat, barri, gent amb qui et relaciones, llar. En parlar-ne, pots referir-te al país, al barri o a la teua casa.
A banda del descobriment del personatge històric de l'Abat Oliba i el seu paper fonamental en els inicis del feudalisme, Vic ofereix una gran quantitat de racons que el fan digne de ser passejat. Us aconsellaria fer una passejada pels volts del pont romànic, les rambles, i els carrerons adjacents al temple romà. Vaig tenir la sort que s'havia organitzat una visita a la torre romànica de la catedral. Des d'allà (molt de fred, això sí) s'hi veien les neus dels Pirineus. Podeu informar-vos-en a la seu del Museu Episcopal.
EL MUSEU ARQUEOLÒGIC I EPISCOPAL
No és una col·lecció tan gran com la del MNAC, però no per això deixa de ser tan interessant o més. A més de les col·leccions d'art romànic i gòtic, hi ha una secció arqueològica on hi és representat des de l'Egipte dels faraons fins als ibers, grecs i romans, passant pels etruscos. Trobem també una interessant col·lecció de ceràmica, objectes de forja, pell, orfebreria i de teles, que mereixen també una ullada. Potser el museu siga allò més interessant que té la ciutat.
INTERROGANTS
No es pot negar que l'escultor que feu aquesta marededéu fou el mateix que qui esculpí la Moreneta. Si més no, se la copià. Però, com és que algunes marededéus han alçat tanta fervor, devoció i superstició, i d'altres acabaren oblidades en les sagristies, corcades i mutilades? Ho hem d'atribuir als miracles? O potser a la seva funció social?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada