Victus?

L'11 de setembre de 2014 farà 300 anys de la derrota. Derrota que ha estat novel·lada per Sánchez Piñol a Victus, treball que ha tingut un èxit de vendes durant aquesta diada. Però fa poc, l'11 d'abril, se celebrava 300 anys de la Pau d'Utrecht, cosa que va passar desapercebuda: els britànics eixien del conflicte internacional de la Successió espanyola, i deixaven Catalunya sola, a la seva sort, contra el Borbó. Va ser una qüestió d'estratègia. Igual que no convenia l'hegemonia borbònica a Europa, que vindria donada pel fet que governaren en dues de les grans potències del continent (França i Espanya), tampoc convenia donar la mateixa hegemonia als Habsburg: des del 1711 Carles III esdevingué emperador del Sacre Imperi després de la mort sobtada del seu germà.

Però no oblidem que quatre anys abans, la derrota i la humiliació de tot un regne havia aplanat el camí de les tropes borbòniques cap al Principat. El 25 d'abril de 1707 érem els valencians els qui havíem caigut ja sota el poder absolutista i centralista dels Borbons. Felip V va aplicar-hi una política de justo derecho de conquista, que implicava la derogació de les lleis pròpies, la venjança i l'aniquilació de tota oposició política.  La commemoració dels seus 300 anys, a l'igual que els 300 anys de la Pau d'Utrecht, va passar del tot desapercebuda i ignorada per les nostres autoritats.

Sovint caiguem en l'error d'interpretar tots aquells fets en clau identitària, com molt bé recordava Joaquim Albareda en un article a l'Ara el passat dia onze. La "nació" i el sentiment nacional són conceptes històrics posteriors. El que va estar en lluita en aquell conflicte van ser dues concepcions del poder reial. L'una, de caràcter federalista, que a través de les Corts i les institucions pròpies de cada territori (germen de les institucions democràtiques) es posaven limitacions al poder arbitrari de la monarquia. L'altra, absolutista i centralista, que deixava els diferents territoris i ciutats sota la lliure voluntat del poder reial, que ara no tindria cap límit. La monarquia autoritària esdevingué absoluta: el segon model es va imposar, per la força, en l'anomenada Nova Planta, i va anar acompanyat d'un procés d'uniformització cultural que, sortosament, no ha tingut èxit (del tot).

Com arribarem a l'11 de setembre de l'any vinent? La política està caldejada. Es parla molt del dret a decidir, de l'estat propi i de la independència, però es fa palès que no tothom qui en parla atribueix els mateixos significats a aquestes paraules. Ni les mateixes motivacions: què pretenen els que estan movent tot aquest procés i maregen tant la perdiu dient ara ço, ara el contrari? Permetrem que Catalunya esdevinga en cau més d'uns llops cobejosos de cruspir-se sols la presa que tenen en el punt de mira (llegiu polítics de CiU i drets socials i sector públic)?

No hem de perdre, però, l'esperança que tot aquest procés torne a Catalunya les regnes del seu destí i que el procés constituent siga el marc per crear una societat renovada, justa, plural, multicultural i oberta que ara no tenim. Tot depèn de nosaltres. Pots ser que aquest procés porte a una nova "Pau d'Utrecht" en què s'accepte el dret a l'autodeterminació del país, i que aquesta Pau i aquesta transformació social cale en la societat valenciana (i balear) i que es pose, al seu torn, mans a la feina en la millora del seu futur col·lectiu... Just un procés invers al seguit durant el 1707-1713-1714. Per somiar, que no quede!

De moment continuem patint la crisi, la injustícia i la uniformització cultural. Avui hem arribat als sis milions d'aturats. Wert continua insistint en la seua maquiavèl·lica llei educativa, malgrat que el Consell d'Estat l'haja qüestionada. Continuen espanyolitzant, robant i exercint un poder absolut disfressat d'una democràcia que se'ns burla a la cara. Fins quan?

Jo ja n'estic cansat. Cansat i desorientat. Aprofite per fer publicitat d'un dels meus principals brins d'esperança, i demanar-vos que signeu el manifest pel procés constituent, proposat per la Teresa Forcades i l'Arcadi Oliveres.

Què hi aconseguirem, el 2014? M'agrada pensar que el futur està a les nostres mans!

Mapa on encara apareix la denominació de l'actual Isla Grande
de Tierra del Fuego com a illa de Xàtiva, ciutat que es va
 intentar esborrar del mapa i de la memòria després del 1707.