aNDRòMiNa: Liber Libertas

24 d’abril del 2013

Liber Libertas

M'agrada aquest logotip que he trobat en aquest plafó ceràmic a Arenys de Mar: Liber Libertas. Els mots llibre i llibertat, malgrat la seua semblança, no tenen el mateix origen, però igualment tot llibre és font de llibertat, perquè ens obri la ment, ens fa sentir, reflexionar, estimar, conèixer, admirar, imaginar, endinsar-nos en nosaltres mateixos, obrir nous punts de vista, crear realitats noves, actuar. Entretindre'ns? Potser. No sempre. És necessari, però?

Aquest plafó no ha estat l'única troballa d'avui, una diada de Sant Jordi que ha estat un autèntic mosaic de persones, llocs i lectures. També m'hi he trobat això en llegir la premsa:

El Roto, El País 23/IV/2013

Sí. Alguna cosa ha canviat en relació a l'actitud amb els llibres respecte a quan érem infants. Continua existint gent, com sempre ha existit, que no llegeix i que ho considera "un rotllo". Abans, però, qui aconseguia endinsar-se en l'univers literari n'estava ben content, i els qui no ho aconseguien potser guardaven una discreta indiferència. Hui? Pot ser que la vinyeta siga una miqueta massa tova: el fet de no llegir comença a ser un "plus", alguna cosa de la qual poder-se vanagloriar i alguna cosa que cal demostrar si es vol estar en "òrbita". En l'òrbita dels imbècils, és clar. I és que ser imbècil està de moda. Trist, però cert. I qui diu llegir diu també el propi acte de "conèixer": hui hem suspès les classes a mitjan matí per fer una excursió a la Biblioteca de Catalunya, que feia portes obertes, i han vingut... dues persones. No és il·lustratiu, decebedor i una mica preocupant?

Malgrat el que té de comercial i de "façana", sempre està bé que existisquen dies com Sant Jordi per posar en valor el fet de llegir: uns perquè s'hi esplaien, els altres perquè s'ho proposen. La cosa és senzilla: si es vol llegir, cal dedicar-li temps. I esforç. Llegir no és una cosa fàcil com qui pren el sol o es mulla els peus en l'aigua. Però ben de segur que és més satisfactori i enriquidor. No tots els moments són bons per a qualsevol llibre, ni tots els llibres demanen la mateixa implicació. De vegades trobar el moment idoni per al llibre que t'has proposat d'abordar pot esdevenir difícil: per la dificultat i el grau d'atenció que demana, per la temàtica, pel format... Almenys a mi em passa. No heu tingut la sensació que, davant d'alguns llibres, sentiu cert vertigen?

Vertigen. Aquesta és la paraula que buscava. Hui, com tants altres dies, he fet una fricada. Després de l'excursió a la Bibliteca de Catalunya i la seu del IEC i del ritual del passeig per la Rambla i la compra de llibres, me n'he anat cap a Arenys de Mar a descobrir Espriu. Quin millor escenari per llegir Cementiri de Sinera? I en endinsar-me en aquesta lectura he sentit això, vertigen. Poemes breus que, com una bomba, anaven estirant les mantes i escenaris que tapen les pors, les inseguretat i els sentiments més profunds. Espriu promet!

Espriu, Estellés, Màrius Torres, Foix... Se m'acumula la feina. Caldrà anar a pams i dedicar-hi temps. De moment, rellegiré aquest recull de poemes per fer que arrele bé i descobrir-ne tots els matissos. Cal aprofitar també que enguany se celebra l'any Espriu per endinsar-se en l'univers d'aquest poeta, del qual he llegit vàries vegades que és el millor poeta català de tots els temps.

Per cert, la visita a la Biblioteca de Catalunya i la seu del IEC no decep gens ni mica: sabíeu que hi ha el museu Frederic Marès del llibre que té un fons de documents i volums interessantíssims? Jo ho he descobert avui! I he tingut la sort i la casualitat de poder contemplar un dia tan especial com hui la primera edició del llibre que tinc entre mans: Canigó.