Persones i territoris

Alegoria

La fal·làcia i l'esperpent s'han personificat hui en un polític de poca substància que presideix Extremadura. Parle del senyor Monago. Abans de res, voldria recomanar-li a aquest senyor que demanés el servei d'un psicoanalista, per veure d'on li ve la dèria aquesta que té contra Catalunya i tot allò català. Crec que fa projeccions de traumes que algú li hauria d'ajudar a superar... D'altra banda, només voldria que rebatre un dels seus arguments preferits, que hui ha tornat a la boca d'un dels membres del seu govern.

Diu una i altra vegada: no són els territoris els que tributen, tributen les persones. Anem a considerar que és certa aquesta premissa. En realitat ho és. Però estirem-la una miqueta: persones que tributen per rebre a canvi uns serveis i prestacions bàsiques i que VIUEN en un TERRITORI que, casualment, té com a missió, en el marc competencial actual, d'OFERIR i FINANÇAR aquests serveis bàsics.

Per tant, els catalans tributen i els extremenys tributen. Els catalans tributen més que els extremenys tributen, perquè els catalans són més i a Catalunya hi ha un percentatge bastant més elevat d'activitat econòmica que no pas a Extremadura. Però amb l'argumentari del senyor Monago, els catalans han de retallar dràsticament el seu estat del benestar perquè es compara el que no és igual.

Si acceptem la premissa des de baix (tributen les persones i no els territoris), haurem també d'acceptar que el sistema compense les persones equilibrant i repartint els recursos de manera justa per tal de garantir la igualtat. I per fer-ho, hem de considerar que tots els territoris són iguals? Viuen els mateixos milions de persones a Extremadura que a Catalunya o el País Valencià? És igual la despesa que es genera i, en proporció, els ingressos que es reben per part de qui té la clau de la caixa?

Que es conteste també aquestes preguntes i deixe de dir fal·làcies i mitges veritats que cada dia em posen més negre i em fan una miqueta més independentista.

Gràcies per endavant!