El pretext d'aquesta nova incursió al Bages ha estat el cicle de concerts Música i romànic, al qual em va convidar un amic. Fa dos dissabtes el concert, d'en Luís Paniagua, tenia com escenari l'església romànica de Mura, un poblet rodejats de paratges interessants a les mateixes portes del parc de Sant Llorenç de Munt i l'Obac.
SANT BENET DE BAGES
Ruta medieval: el cenobi
 |
| Església, amb restes de decoració barroca |
 |
| Sostre de la cripta, amb els escuts de Montserrat |
 |
| Celler gòtic |
Ruta modernista: l'habitatge de la família Casas-Carbó
 |
| Galeria |
Abans de fer-hi cap, però, vaig aprofitar per conèixer Sant Benet de Bages. Romànic i modernisme: es podria resumir així la visita a l'antic cenobi benedictí. En efecte, va ser comprat per la mare del pintor Ramon Casas, la família del qual va restaurar el monestir donant-li unes notes modernistes a les diferents estances familiars fruit de la reinterpretació del llenguatge romànic i gòtic, i de la reutilització d'elements del monestir, com els retaules barrocs de l'església, que acabaren convertits en mobiliari de les habitacions, tot dotant-les d'un caràcter únic. Malgrat l'aparatosa museografia, la visita al Món Sant Benet paga molt la pena, doncs no només permet de conèixer la història del monestir, sinó de la transformació que va dur a terme la família Casas del lloc i de la biografia del pintor, un dels exponents més importants del modernisme català.
OBRES DEL PINTOR AMBIENTADES A SANT BENET
De camí a Mura, calia fer parada a Navarcles, al costat mateix del monestir, i a Talamanca. El primer poblet s'asseu a la vora del Llobregat. Potser el seu lloc més bonic siga la rodalia del pont vell, un magnífic pont bastit a principis del XIX que travessa el Llobregat, i que va permetre la revitalització econòmica del municipi. Talamanca, per la seua part, mira cap a la Mola de Sant Llorenç i Montserrat. És un lloc estratègic on justament va esdevenir la darrera victòria de les tropes austracistes durant la Guerra de Successió espanyola: pel seu recolzament a l'arxiduc, el Borbó va manar destruir el castell de Talamanca pocs anys després d'entrar en vigor la Nova Planta. Un monument, situat als peus del castell reconstruït, recorda totes aquestes efemèrides.
NAVARCLES
 |
| Pont vell - s. XVIII-XIX |
 |
| Campanar barroc, imponent |
 |
| Detall de la façana de l'ajuntament, amb Montserrat al fons |
TALAMANCA
 |
| Blanc sobre blau, els núvols... Al fons, Montserrat |
 |
| Castell de Talamanca |
Mura és un poblet encantador, amb alguns racons amb encant, on s'hi pot menjar bé, gaudir de la natura i comprar bon embotit. Des del poblet es poden fer mil i una excursions: vaig triar d'anar-hi cap al Puig de la Balma. És en aquesta cavitat que dóna nom al lloc que hi ha un mas, els primers documents escrits sobre el qual apareixen ja en el segle XII. Segurament, la balma va ser habitada des de temps ben antics. Al Puig de la Balma actualment hi ha un restaurant que fa molt bona pinta, un hostal i un museu etnogràfic, on s'hi exposen estris, utensilis i mobiliari emprat a la casa al llarg dels segles.
PUIG DE LA BALMA
 |
| Recordeu aquests rellotges a ca la iaia? |
 |
| Riera de Nespres |
El paisatge: segons m'explicava el responsable del museu, ha canviat radicalment. On hui veiem boscos i matolls, antigament hi havia bancals i més bancals coberts de vinya. La descripció em va recordar a les valls que rodegen Banyuls de la Marenda. El Puig de la Balma ha estat l'única dels nombrosos llocs i masies que hi havia a la zona que encara hui està ocupada... Que se n'haurà fet de la cultura popular d'aquestes gents: melodies, històries, llegendes, danses, festes? Sabeu si hi ha algun recull o investigació sobre aquests elements? Algun dia m'hi posaré!
MURA
 |
| Portada i timpà |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada