 |
| Duna de la platja del Dosser; al fons, el far de Cullera |
El ritual és ben senzill: espolsar-se l’arena dels peus al costat de les dunes després d'una vesprada vora la mar i enfilar la carretera cap a Sueca rumb al poble. I és llavors -al capvespre- quan l’olor de la marjal és més intensa i aclaparadora. Gairebé sublim: poques olors conec tan bones i, al mateix temps, tan evocadores de la meua infantesa. València fa olor de tarongina, de gesmiler i dels camps d’arròs que rossegen a finals d’estiu!
I dels llims d’aquesta terra no només pugen les olors evocadores. D’ací no res, s’alçarà amunt la muixeranga, símbol de la voluntat de tot un poble d’avançar i no deixar que la flama que el manté viu s’apague. Algemesí ja es prepara per a la seua festa major, una de les majors festes de tot el País Valencià. Una festa que connecta directament amb la terra i amb la nostra identitat.
DE LA DUNA...
A LA MARJAL.
 |
| La muntanya de les Raboses presideix la marjal de Sueca |
 |
| I la serra de Corbera... Paisatge on arriba l'aigua a cada racó. |
 |
| El blau del mar sobre el verd dels arrossars |
POSTA DE SOL DES DELS SANTS DE LA PEDRA DE CULLERA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada