 |
| Mola al capdamunt de la qual s'alça Cantavella, capital del Maestrazgo |
El Maestrat històric comprenia totes aquelles possessions de l’ordre del Temple al nord de l’antic Regne de València: de Peníscola a Ares, de la costa a l’interior, el Temple era propietari d’una sèrie de places fortes que, després de la seua dissolució, van passar als hospitalers. El Temple tenia possessions a molts altres llocs de la Corona d’Aragó, però allò que hom anomenà Maestrat era una demarcació circumscrita dins del territori valencià. Les actuals comarques del Baix i Alt Maestrat no corresponen estrictament a aquell territori: caldria excloure les viles de reialenc (com Vilafranca, vinculada històricament als Ports), i afegir-hi altres poblacions del Maestrat històric com són Vistabella i Atzeneta.
Segles més tard, durant les Guerres Carlistes, el general Cabrera –carlí- va crear una demarcació militar que va anomenar “Maestrazgo” i que comprenia les terres que ell controlava entre València i Aragó: s'incloïen a aquest “Maestrazgo” tant part del Maestrat històric, com Els Ports, el Baix Aragó i la vall de la Matarranya, fronterers amb l’antic Regne. D’ací la confusió actual que porta a acompanyar el nom d’alguns pobles dels Ports amb l’afegitó “del Maestrat” –com Sorita, oficialment i en castellà Zorita del Maestrazgo- o que fa que trobem també una comarca aragonesa anomenada Maestrazgo.
Malgrat aquesta usurpació de nom, que en part està també justificada per la relació que aquella comarca va tindre amb els templaris, us puc ben dir que la visita al Maestrazgo ha estat una descoberta gratificant: crec que pocs pobles poden igualar en bellesa els tres pobles de la comarca que he visitat. Mirambell, Cantavella i l’Anglesola són un cúmul de tresors arquitectònics i racons bellíssim que cal passejar sense pressa.
No en parlaré més: les imatges ho fan per elles mateixes. Casalots, palaus, castells, murades, portals, esglésies, torres, atzucacs... que trobem a cada passa, en el context d’un paisatge que suposa un apèndix del que trobem en territori valencià. Per tant, molt recomanable.
MIRAMBELL –Mirambel-
 |
| Vistes del poble, des del nord i des del sud |
 |
Casal dels Aliaga, que va allotjar la prefectura del general Cabrera
durant les Guerres Carlistes |
 |
| Casal dels Aliaga a l'esquerra; enfront, la casa Castellote |
 |
| Castell |
 |
| Interior enrunat del castell |
 |
| Casa medieval, amb finestra bífora |
 |
Portal de les monges, decorat amb unes gelosies amb regust mossàrab.
A l'esquerra, portalot del convent de les Agustines |
 |
| Portal de l'Estudi |
 |
| Ajuntament i església parroquial |
 |
| Porta del castell, amb el campanar al fons |
 |
| Portal de Sant Roc, a l'esquerra |
 |
| Portal de la Font |
 |
| Una torre circular vigila l'accés al portal de les Monges |
CANTAVELLA –Cantavieja-
 |
| El paisatge ens diu que estem a una comarca veïna al Maestrat valencià |
 |
| Vall del riu Cantavella |
 |
| Castell, hui convertit en un calvari |
 |
| Escut de la vila, a la façana de l'ajuntament |
 |
| Un de tants escuts nobiliaris escampats pels palaus del poble |
 |
| Església de Sant Miquel, gòtic de reconquesta |
 |
En aquest poble els habitants saben
aprofitar els seus racons! |
 |
| Campanar de l'església, un element defensiu més |
L’ANGLESOLA –Iglesuela del Cid-
 |
Espectacular! Torre de l'església de la Purificació
acompanyada de la torre d'una antiga fortalesa
templera. |
 |
| Portalot de la casa Agramunt |
 |
| Detall de la reixa de la casa de Las Notarías |
 |
| Finestra bífora de l'ajuntament |
 |
| Portada renaixentista de l'església |
 |
| Plaça de l'església |
 |
| Portal de Sant Pau i façana de la casa Guijarro |
 |
| Raval |
 |
Els Aliaga erren enemics declarats del seus veïns, els quals consideraven
uns calumniadors: la mona es tapa les orelles davant de les mentides.
Enfront, els veïns (els Guijarro), coronen l'edifici amb una mona
que es tapa la boca: jo no parle, tu no escoltes. |
 |
| Un sant valencià: som veïns! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada