aNDRòMiNa: Teixint plans, desteixint ciutat

26 de setembre del 2016

Teixint plans, desteixint ciutat

M'abellia molt tornar a passejar per la vall de Betlem, però també m'abellia córrer: una vegada recuperat el genoll, m'hi he tornat a posar seriosament! Llavors, dues neurones van fer connexió: i si hi anava, corrents, a la vall de Betlem?

Una vegada fet el recorregut vaig veure que era molt factible: 16 km des de casa, amb un darrer tram dur de pujada travessant Badalona. Però el fet d'arribar a les portes de Sant Jeroni de la Murtra transmet sensacions que paguen la pena l'esforç fet. Abans, però, una sèrie de fites que van omplint els sentits: les xemeneies de Sant Adrià, la desembocadura del Besós, la fàbrica d'Anís "El Mono", el Pont del Petroli, els casalots del passeig marítim de Badalona... I una vegada a Sant Jeroni, encara vaig tindre ànim de dur a terme els propòsits inicials: pujar a les ermites de Sant Onofre i Sant Climent. Les vistes sobre el Barcelonès, immillorables.

Una observació. Fa quatre anys, quan visití la vall per primera vegada, em queixava que hi havia "domingueros". Però el ben cert és que, comparat amb el que vaig trobar diumenge, crec que la trobí pràcticament deserta. Recorde que llavors el cenobi només es podia visitar el primer diumenge de cada mes; actualment, dues visites guiades cada diumenge. Crec que el turisme de ciutat produeix quelcom semblant a una "ona expansiva": la bomba turística del centre fa que els habitants de ciutat vagen escampant-se per la perifèria i els llocs no estrictament turístics. Colonitzat el centre, les platges i els grans parcs per la multitud de turistes, ha calgut que la gent buscara nous llocs on deixar-se caure un diumenge al dematí.

Ni bé ni malament. Està bé que la gent gaudisca dels llocs que té a la vora, i més si són tan bells i emblemàtics com aquesta vall. Però la multitud acaba amb l'encant principal que tenia el lloc: ser una illa de solitud, natura i bellesa entre autopistes, barriades perifèriques i centres comercials.