Poques paraules calen per explicar novament la màgia d'un capvespre en l'Albufera -si és que poden-. És una llàstima que la càmera que tinc no puga captar tota la màgia i els matisos de la llum vespertina reflectida a l'aigua del llac... Per això m'heu de disculpar si afegisc fotos borroses a aquest post: la llum i els colors que contenen són tan bonics!
Un ritual que caldria repetir sovint: pujar a la barca, deixar que muira el dia i que nasca dins nostre eixa calma tan especial que s'hi respira enmig de tanta bellesa.
 |
| Garsa reial |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada