Una macabra obra perfecta

Preferiríem ser ofegats al mar que no pas entregar els nostres conciutadans i entregar la nostra ciutat i les nostres llibertats. No sabien els habitants de Besièrs, aquell any del Senyor de 1209, que estaven a punt de viure el més horrorós dels inferns. S'havia posat en marxa la Croada contra els càtars que, com totes les croades, tenia un rerefons polític més que no pas religiós: estava en qüestió l'autoritat del Papa -posada en solfa pels anomenats "bons hòmens"- i també la influència del Regne de França sobre el Comtat de Tolosa. La Croada era una oportunitat com cap altra per posar fi a una heretgia que rebutjava l'estructura de poder vertical de l'Església Catòlica i, per altra, per tal que el rei de Felip II de França acabés amb la influència catalana a la regió i aconseguís, de facto, exercir el seu poder en Occitània.

Un dels episodis d'aquesta croada, doncs, -i un dels més sagnants- va ser la matança de Besièrs. El nunci del papa, l'abat de Cîtaux Arnaud Amaury, va cercar la ciutat en la seua pugna contra el vescomte de Besièrs, Carcassona, Albi i Rasés Ramon Roger de Trencavell, vasall del comte de Tolosa Raymond VI i convertit al catarisme. L'abat amagava darrere de la seua lluita contra la puresa de la fe catòlica les seues aspiracions al comtat de Narbona.

Els habitants i els llauradors de les terrers properes, espantats pels aires de guerra i els exèrcits enviats pel rei francès i el Papa, van refugiar-se a la ciutat que, com dèiem al principi, va negar-se a lliurar cap ciutadà per molt heretge que fóra. Aprofitant que la ciutat intentà un atac contra els croats que els cercaven, l'exèrcit papal entrà muralles endins i va començar a assassinar-ne els habitants i a saquejar-ne les cases. La gent, tant heretges com catòlics, va anar a les esglésies, presa de la por, per tal de refugiar-se. Davant de la impossibilitat de distingir els heretges entre els ciutadans bederresos, diuen les cròniques que l'abat de Cîtaux va pronunciar aquella famosa frase: Tuez-les tous! Dieu reconnaîtra les siens! 

No va quedar ni un supervivent. D'això mateix es va vantar el mateix Arnaud Amaury a una de les cartes que envià al Papa. Segons li deia, la venjança de Déu havia estat "admirable". Poc després, a la batalla de Muret, el Senyor s'acabava de venjar i el rei de França posava definitivament el peu al Comtat de Tolosa. S'exterminava, definitivament, el catarisme.

De tot allò queden les cròniques, el record i alguns dels indrets on va esdevenir la matança: l'església de la Magdalena i la mateixa Catedral de Sant Nazari. La Magdalena havia estat també, anys abans, escenari d'un magnicidi: els bederresos van assassinar-hi el vescomte Ramon Trencavell I en una pugna que evidenciava les tensions entre la noblesa i la burgesia de la ciutat del Lengadòc. I justament també va ser la mort la que em va permetre de visitar-la: malgrat que l'església no obria fins dimecres -i jo visitava Besièrs un dilluns-, un veí oportú havia decidit entregar la seua ànima a Déu just aquell dia i l'església va obrir durant el matí amb motiu del soterrar... Així, vaig visitar aquest indret amb un passat tan sinistre tot escoltant el toc de difunts de la seua magnífica torre campanar.

Què dir de Besièrs? Què és una ciutat d'aquestes fetes a mida. Ni massa xicoteta ni massa gran. Totalment encantadora i farcida de racons preciosos que cal passejar amb calma. Sobre el riu Orb hi ha el pont gràcies al qual el Canal de Migdia supera el riu i encara el seu darrer tram rumb al Mediterrani. Ben a prop, des del Pont Nou, es té una magnífica imatge de la ciutat sobre el riu davant de la qual cal parar-se tant de temps com calga.

LA MAGDALENA

Assassinat de Ramon de Trencavell I

CATEDRAL DE SANT NAZARI

Capitell romànic anomenat "dels Tres Reis".

Detall de l'altar major

PASSEJANT BESIÈRS

Església dels Caputxins Blaus

 ESGLÉSIA DE SANT JAUME

Refugi de pelegrins durant l'Edat Mitjana, conserva un absis amb frisos i capitells visigòtics.

Una menció a banda mereix el CEMENTERI VELL de Besièrs... Entre els carreres atapeïts de tombes pràcticament idèntiques, es van descobrint tresors modernistes que donen al cementeri un encantador sabor romàntic.

Besièrs!!!