Narbona! Tenia tantes ganes d'eixir de Barcelona, tan poc temps i tants pocs diners, que vaig decidir-me per dues ciutats del Lengadòc per la seua proximitat: Narbona i Besièrs. I, certament, m'han sorprès moltíssim: agradabilíssimes, bellíssimes, mediterraníssimes! Descobrir els seus racons i moure'm al ritme del seu batec ha estat la gran glopada d'aire fresc que necessitava per oxigenar-me.
Quan deixí el cotxe no tenia ni idea de quina part de la ciutat xafava, però la veritat és que no m'importava. Vaig passejar-hi fins que els passos em portaren al canal de la Robina: quina bellesa! L'aigua quieta, el reflex de les embarcacions, el passeig encara desert a eixes hores (m'agrada matinar!), la calforeta del sol... i als pocs metres el perfil de la catedral, la imatge ideal del Pont dels Mercaders i el mercat. Sí, a Narbona hi ha mercat diumenge i, a més a més, també obre eixe dia el mercat central -Les Halles-. Encara es muntaven les parades i la gent anava acudint a poc a poc.
Passejar, visitar, observar, contemplar, descansar, prendre el sol... L'ambient de Narbona convida a això i més. A migdia, la gent compra formatges i altres exquisiteses a Les Halles i se'n va a la vora del canal a fer pícnic. Jo imití el costum.
Hi ha molts racons i indrets dignes de ser visitats a aquesta ciutat gairebé veïna i desconeguda. L'urbs mostra amb orgull el seu passat romà, malgrat que només es pot visitar l'Horreum i un tros del paviment de la Via Domitia que hi ha excavat al bell mig de la plaça de l'Ajuntament. Ara bé, relacionat amb aquest passat romà hi ha el que fou, sens dubte, un dels llocs que més m'impressionà: el Museu Lapidari, ubicat en una antiga església gòtica dessacralitzada durant la Revolució Francesa (Notre-Dame de Lamourguier). Quan a finals del segle XIX van començar a enderrocar les muralles de la ciutat, fou gran la sorpresa de trobar-se entre els carreus centenars de fragments d'edificis i làpides que havien pertangut a l'antiga Narbo Martius. Es decidí de reunir-les i exposar-les.
La visita resulta aclaparadora: desenes de blocs ubicats al llarg de passadissos i a les capelles de l'església, testimonis d'antics cultes, afanys de grandesa, de records d'éssers estimats, d'efemèrides de la ciutat... Formen un collage únic que a mi em va emocionar.
Imperfecta? Sí, el títol d'aquest post fa referència a la catedral dels Sants Just i Pastor. En efecte, només es va construir el tram de l'absis al creuer. Guerres, conflictes i crisis van aturar la construcció de la que, d'haver-se acabat, hauria estat una de els catedrals gòtiques més grans del l'Hexàgon, just a un tir de pedra de casa nostra! Malgrat que imperfecta, la construcció és impressionant i guarda tresors artístics de valors incalculables. En parlaré en altre moment.
Les pedres, malgrat que rodejades de tanta bellesa, semblen esperar pacientment la circumstància que els oferirà el do de la perfecció. Ara, quan podem donar quelcom per acabat? Existeix, realment, la perfecció?
CANAL DE LA ROBINA
 |
| Les Halles |
 |
| Pont dels Mercaders |
 |
| Via Domitia |
 |
| Fragments del monument funerari del Cardenal Briçonnet (s. XVI) |
 |
| Detalls de l'altar de la Mare de Déu de Betlem, mutilat durant la Revolució |
 |
Capítol catedralici |
 |
| Brandi: La Poesia |
 |
| George-Daniel de Monfried: retrat de sa filla |
 |
| Mosaic de Dionís i Licurg |
 |
| Pieter Breughel el Jove: Dansa de noces |
 |
| Dietrich: Paisatge |
 |
| El museu per a mi! |
MERCAT
CASA DE LES TRES DIDES
PALAU DEL TREBALL
NARBONA
BASÍLICA DE SANT PAU SERGE
 |
| El temple mescla elements romànics i gòtics. S'hi poden trobar elements bellíssims com el lateral d'aquest sarcòfag, amb l'escena de Jesús amb la Samaritana. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada