aNDRòMiNa: Geografies estivals (i 10): Cerdanya

Vistes al massís de Carlit des de Santa Maria de Bell·lloc

L'últim dels llocs que ha definit el meu estiu ha estat la Cerdanya. Hi he estat un parell de vegades, la darrera amb el pretext també de la música. En efecte, el Festival de Música Antiga dels Pirineus organitzà un concert a l'església de Sant Martí d'Ix on les sonates per a violí i piano de Händel i Corelli van omplir l'espai d'aquest magnífic temple romànic.

La Cerdanya és Pirineu; és natura, paisatge, llegenda i orígens. El que més m'agrada d'aquesta comarca és com va canviant-hi el cel al llarg del dia: sempre que hi he estat, per les vesprades han aparegut uns núvols que semblen pintats a l'oli i que donen un caràcter especial al paisatge impressionant, presidit pel Puigmal, el Carlit, el Cadí i la Tossa Plana de Lles.

Què fer a la Cerdanya? Senzillament, passejar. Anar amb el cotxe d'un poble a un altre. Pujar als turons, endinsar-se en les valls, contemplar el paisatge des de tots els angles possibles... He gaudit com un xiquet de l'experiència de deixar-me dur... Ara bé, el fet d'haver llegit un munt abans d'anar-hi sobre els seus tresors artístics i els seus racons, et fa més fàcil arribar als llocs que paguen la pena...

Ro són quatre cases a la vora de la carretera i una església esquifida que gairebé queda amagada enter les teulades. Però dins guarda un retaule de Sunyer dedicat a Sant Antoni Abat que és d'una gran qualitat artística. Malauradament no és visitable, però es pot escodrinyar pel forat del pany, gairebé com un puny!

SANT MARTÍ D'IX

Ix va ser, junt amb Cornellà de Conflent, residència dels antics comtes de Cerdanya. L'església de Sant Martí va començar a bastir-se com una església comtal, de qualitat artística similar a la que trobem a Cornellà de Conflent. Però el projecte es va truncar per diferents esdeveniments: la mort del comte Bernat Guillem sense descendència i l'annexió de Cerdanya al comtat de Barcelona, la fundació de Puigcerdà i el trasllat de la residència comtal.

En les pedres d'Ix es pot llegir tot això: la fàbrica de l'església passa a ser, sobtadament, de pèssima qualitat, signe inequívoc de que la van acabar com van poder deixant de banda el projecte inicial. Però no només hi han deixat empremta aquests esdeveniments. També la rivalitat entre Tolosa i Barcelona, l'heretgia càtar, el bandolerisme, la Contrareforma, les activitats agrícoles, la resistència al Tractat dels Pirineus... han deixat en aquesta petita església les seues petjades i simbolismes. És curiós com ben explicades per algú que sap, les pedres poden parlar tant del lloc que les envolta!

L'absis és el millor de tota la Cerdanya. A ponent, en algun moment
de l'edat moderna algú va transformar el campanar de paret en un
comunidor per espantar les pedregades.

Alguna de les granges d'Ix amaga sota el subsòl les restes
de l'antiga residència dels comtes de Cerdanya...

Com tota obra barroca, el retaule ompli tot
l'espai visual i sonor de l'església. Sant Isidre, a la dreta,
era una forma curiosa de tocar els pebrots a les autoritats
franceses: un sant no només espanyol, si no madrileny!

L'única majestat romànica nua en terres catalanes. El motiu, l'heretgia
càtara: calia remarcar la humanitat de Crist, que queda diluïda
en les altres representacions similars amb un Crist victoriós i vestit.

L'escena superior esquerra representa Sant Martí atacat per dos bandolers.
En el moment en què es pintà el retaule, el bandolerisme era la
principal preocupació dels habitants de la Cerdanya.

TALLÓ

A Talló hi ha l'anomenada "catedral de la Cerdanya". Una església grandiosa que, malauradament, ha estat feta i refeta al llarg dels anys...

Bellver des de Talló

ENVEIG

DORRES

Des de Dorres es pot accedir per un bonic camí al turó on s'alça Santa Maria de Bell·lloc. Al mig del poble trobem l'església de Sant Joan, que guarda un ric mobiliari amb elements de totes les èpoques. El més interessant, la talla romànica de la Mare de Déu de Bell·lloc, procedent de l'església del turó.

Làpides funeràries en català, un segle més tard dels edictes que el prohibien
en tot el territori nord-català.

Turó de Bell·lloc

La Tossa

El Cadí

Coll de la Perxa i el Cambra d'Ase

Puigcerdà

Façana occidental de Sant Joan de Dorres

Talla de la Mare de Déu de Bell·lloc...
amagada pels draps...

ANGOSTRINA

El més interessant d'Angostrina és una pedra: un altar romà dedicat al déu Júpiter. L'altar, que es troba a la porta de l'església de Sant Andreu, es trobava inicialment a la vora de Sant Martí d'Envalls, d'on també prové el frontal d'altar que es conserva a l'interior.

El poble va esdevenir un centre d'estiueig de la burgesia a principis del XX. Els burgesos, que no volien pujar a la part alta i pobra del poble a oir missa, es van bastir el seu propi temple a la part baixa del poble, vora el riu.

Una mica més amunt del poble comença la pista forestal que s'endinsa en la vall d'Angostrina fins a l'estany de la Bullosa.

Sant Andreu d'Angostrina

Altar dedicat a Júpiter

SANT MARTÍ D'ENVALLS

Si hi ha un lloc llegendari a la Cerdanya, és justament aquest. Diuen que Sant Martí era la parròquia d'un poble que va ser engolit per una allau... No es té cap constància documental del fet, però qui sap... També conten que fou davant d'aquesta església que el comte Guifré de Cerdanya assassinà el seu nebot Gentil, a qui culpà d'una desfeta front als sarraïns. L'episodi és contat per Verdaguer a Canigó. Des de llavors diuen que la pedra on va caure mort el jove sagna cada vegada que hi ha algú assassinat per un familiar seu. Aquesta pedra màgica ha estat col·locada als peus del presbiteri.

Aquesta església va guardar molts tresors artístics fins l'any 1936. La Fundació Amatller en guarda una majestat romànica; a Illa hi ha el baldaquí d'una marededéu robada a finals del segle XX; el frontal d'altar d'Angostrina procedeix també d'ací.

Baldaquí de la Mare de Déu d'Envalls, a Illa de Tet (del viatge de 2013).

ÈGUET

On s'alça la dita "torre dels Moros".

ESTAVAR

El més curiós de l'església de Sant Julià d'Estavar és el conjunt de mènsules esculpides que trobem a l'absis.

CASTELL DE LLÍVIA

Unes vistes magnífiques de tota la comarca! Pujar a les quatre de la vesprada d'un dia d'estiu potser no fou la millor idea, però tinguí la sort que els núvols em van guardar del sol...

Err i el Puigmal

Coll de la Perxa i el Cambra d'Ase

La Tossa

Santa Maria de Bell·lloc i Dorres

Corredor internacional de Llívia a Puigcerdà

SANTA LLOCAIA

A la vora de l'església de Santa Llocaia, única de la Cerdanya que té el campanar de paret sobre l'arc triomfal, hi ha Cal Mateu. Allà hi havia la residència del procurador general de Cerdanya quan aquesta passà a formar part de la corona francesa. Convertida anys més tard en una granja, és actualment un museu sobre la història de la comarca i els oficis tradicionals dels seus habitants. D'entrada no tenia pensat de visitar-lo, però després d'haver-ho fet us haig de dir que és imprescindible!

Espantabruixes, potser l'element arquitectònic més curiós de Cal Mateu

L'ofici de pastor explicat fil per randa

El forn de Cal Mateu

L'evolució de l'agricultura en terres cerdanes

A la vora del mas hi ha la vinya situada a més altitud de tot Europa.
El vi blanc que se n'elabora és subhastat cada any.

Ur es troba en una cruïlla de camins i de recs. Allà trobí el que crec que va ser l'objecte que més em captivà de tot el que he trobat aquest estiu a la Cerdanya: una pica baptismal que molts daten a l'època de Carlemany, justament quan van ser guanyades novament aqueixes terres als musulmans. La pica està esculpida i els relleus sintetitzen la història de la salvació cristiana, des del caos primordial fins a l'adveniment de Crist. Signes solars d'influència celta, rostres esculpits, motius arboriformes... Impressionant!