L'atenció que li preste a aquest bloc no ha decaigut per manca d'excuses per escriure-hi, sinó més aviat per la saturació. Són massa coses de les quals caldria parlar, i molt, però de vegades millor callar i deixar dir a aquells que saben expressar-se molt millor que no pas jo... És una època de decepcions: polítiques, educatives, socials... Però la bellesa del món encara continua fent llum, i els llibres suposen un bon refugi davant de tanta mediocritat. D'altra banda, les rutines d'estudi i d'esport que m'he autoimposat no em permeten tenir el temps que voldria per escriure-hi. Millor dit: el temps lliure millor el dedique a altres coses que per ara veig més profitoses.
Però parlant amb la S. del darrer viatge que fiu a terres occitanes, he caigut en el compte que oblidí escriure sobre Albi. I justament fou Albi la ciutat que més em va captivar d'aquell viatge: sembla una ciutat de conte, amb aquella mola de rajola vermella presidint uns carrerons bellíssims. La catedral d'Albi és l'edifici de maó més gran del món. Com tota gran obra, tingué el seu temps de menyspreu: durant la França post-revolucionària l'edifici estigué a punt de ser enderrocat a falta d'un bon comprador (s'havia expropiat i subhastat). A l'antic palau episcopal, bastit a la vora, allotja el Museu de Toulouse Lautrec: visita obligada!
Però no cal anar a Albi només a visitar el museu, la catedral o la col·legiata de Sant Salvi. Cal anar, sobretot, per perdre's entre els seus carrerons, creuar els ponts i contemplar-la des de tots els costats possibles... Poques ciutats veureu més boniques que aquesta!
CATEDRAL DE SANTA CECÍLIA
COL·LEGIATA DE SANT SALVI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada