Va haver una temporada molt llarga que els de la quadrilla vam ser el terror de la biblioteca del poble. Ens hi reuníem per fer els deures i, clar, amb catorze, quinze o setze anys teníem el trellat allà on jo me sé: sovint ens feien fora. Però tinc un molt bon record d'aquells moments, perquè teníem converses força interessants, alhora que rèiem de les parides més bordes.
Recorde que sempre arribava dels primers. Llavors, en teoria, m'havia de posar a fer faena de l'institut, però gairebé sempre queia en dos paranys. Un era la "Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-americana". Immensa! Vaig usar-la per fer gairebé tots els treballs de l'institut. Però fullejar-la, deixar que unes coses et dugueren a altres, era tot un plaer... L'altre parany solia ser la "Summa Artis", que estava a la sala d'estudi. Em fascinava, i delia per tenir-la alguna vegada a casa... De seguida, però, arribaven els primers companys i llavors començava amb les traduccions de Cèsar, les dissertacions o els comentaris de text que ens feien fer a casa.
Amb això del Wallapop he anat mirant, de tant en tant, si algú es venia la Summa Artis... Gairebé sempre, incompleta i a preus que no em podia permetre. Però ahir viu que algú venia la meitat de la col·lecció per... 140 euros. Només! Un somni a un preu tan barat... He sentit il·lusió, però també una mica de vergonya d'una societat que no valora gens els llibres. I més uns llibres com aquests!
He anat fins a prop de Girona per fer la compra. La biblioteca d'on procedeix era fantàstica! Gairebé em feria haver de separar-ne els volums de l'enciclopèdia d'art... M'ho haguera endut tot! Però m'he limitat al meu propòsit i... Sí, també m'he emportat uns volums dedicats a l'arqueologia: crec que no se'n tornaran a editar mai de tan bells!
I ací estic, amb la casa plena de llibres esperant. Content, sí, però una mica trist de veure que visc en una societat que menysprea tant els llibres. Una societat on segurament cap xiquet ni adolescent somia en tenir la Summa Artis a casa per poder-la fullejar i llegir tranquil·lament...
D'altra banda, he aprofitat el viatge per endinsar-me en les Guilleries. He seguit la carretera de Forners, fins al castell i més enllà: al cor d'aquestes muntanyes s'amaga l'antic monestir de Sant Pere de Cercada. Un indret únic i especial per a una bellíssima vesprada d'hivern.
(A poc a poc em compraré els volums que em falten! Crec que estic malalt!)
PER LES GUILLERIES FINS A SANT PERE DE CERCADA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada