aNDRòMiNa: Serrans

Primeres vistes d'Alpont des del cotxe

La dels Serrans és una comarca aparentment no oblidada: al Cap i Casal sembla donar nom a la que fou la porta més important de la ciutat. Però si el portal de Quart donava accés al camí del poble homònim, el portal de Serrans no donava pas al camí cap a la Serrania. Així doncs, segurament el dels Serrans era, a ciutat, un antropònim, que s'explica per la guetització que dins de la ciutat medieval es va donar entre els nous pobladors: el barri contigu era el dels catalans, que donaven nom a un portal i un pont (actualment, de la Trinitat). El dels Serrans degué acollir la gent que venia de la Serrania, és a dir, de Terol i d'altres indrets muntanyosos de l'Aragó.

Conclusió: els Serrans, la Serrania de Xelva, romanen efectivament oblidats. Trobem uns paisatges espectaculars que corren el perill de l'abandó.

Alpont és un topònim ambigu. Per una banda, conserva l'article àrab. No obstant això, l'arrel és llatina. He llegit que això es deu a una arabització d'un topònim romà (Pons, pontis > Al-Bunt) que, en acabant, passà al valencià conservant l'article àrab. Podem dubtar d'aquesta etimologia, ja que no hi ha cap riu ni pas d'aigua important al voltant d'Alpont. El que no podem dubtar de l'origen musulmà de la vila: la torre d'Aljama, conservada i accés principal a la vila emmurallada, dona accés al recinte tot fent un tombant, com era característic a tota fortificació musulmana.

III

Alpont esdevingué, després de la Conquesta, vila de reialenc: tenia veu i vot a Corts, les quals foren convocades a la vila en diferents ocasions. Hi ha a més un signe evident de la influència de la ciutat de València: el campanar de l'església de la Pietat, de planta octogonal. Segurament, degué de ser més vigorós i potser tingués un remat com el que havia de tindre el Micalet. Hi ha notícies que durant el setge d'Azpiroz, a les Guerres Carlines, una part important de l'església fou enrunada. Si ens hi fixem bé, part del campanar està reconstruït de manera matussera.

Els conflictes civils han suposat una calamitat per al patrimoni valencià. Si durant la Guerra Civil es van destruir obres de bellesa i valor incalculables del patrimoni religiós, les Guerres Carlines van suposar la destrucció del patrimoni defensiu medieval de les comarques interiors. Alpont va ser camp de batalla durant la primera carlinada, quan fou ocupada pel general Cabrera. La plaça forta va resistir el setge del general Azpiroz, però va ser assolada posteriorment pels liberals per evitar que esdevenira un punt fort dels carlins en un conflicte futur.

Totes aquestes històries, sumades a la nevada que va caure durant la primera nit de l'any, van fer que el meu passeig matinal fóra per les ruïnes enfarinades del castell d'Alpont. Quin fred i quines vistes! En un principi vaig pensar que la neu no havia quallat, perquè de bon de matí ja queia aiguaneu. Però sí: les teulades estaven blanques, i els paratges de la part septentrional del terme, on anava a fer la meua ruta pel savinar, lluïen totalment emblanquinats!

A banda del castell, de l'església i del bon grapat de casalots medievals escampats per la vila, a pocs centenars de metres del poble es conserva un gran aqüeducte del segle XIV que restarà, pels segles dels segles, associat a la sensació de fred hivernal.

VII

La ruta que vaig triar transcorre pel savinar i els camps de blat i d'ametlers del terme d'Alpont. Arrenca en el llogaret de La Almeza i, passant per la Canaleja, arriba fins al de la Torre. Els paisatges, bellíssims! Els camps d'ametlers no estan abandonats, com els de molts altres pobles valencians, si bé en hivern els ametlers lluen nus, preparant la floració: caldrà tornar en aquell moment. Els camins, ara i adés, s'endinsen també en el bosc, i el sender arriba fins al barranc de La Hoz Marta.

VIII

La Juana és una savina centenària que hi ha al bell mig del savinar d'Alpont. Es calcula que té més de cinc-cents anys. No obstant això, el savinar on es troba és encara el bosc primigeni d'aquestes terres. Un bosc maltractat i explotat, però que ha sobreviscut mil·lennis: és possible que ja existira ací un savinar quan els primers pobladors van arribar a la península Ibèrica.

Tinc temps encara per ascendir al castell de El Poyo. Com el castell d'Alpont, fou assolat durant les Guerres Carlines: no ha quedat gairebé res, si bé una excavació podria donar alguna sorpresa. El nom pot derivar de "pueyo", en aragonés "puig": aquesta elevació ha presidit durant tot el matí els paratges que he travessat.

El Poyo quedarà també associat al fred i al vent.

Finalment, acabe el dia al mirador del Penell d'Alpont. Vistes sobre la vila, el castell i la posta de sol.

Coneixeu una millor manera de començar l'any?

POSANT ELS CARRERS D'ALPONT