aNDRòMiNa: Nit

4 de gener del 2021

Nit

En Sant Joan de la Creu trobem:

En una noche obscura,
con ansias, en amores inflamada,
¡oh dichosa ventura!,
salí sin ser notada,
estando ya mi casa sosegada.

(...)

¡Oh noche, que guiaste!
¡Oh noche amable más que el alborada!
'Oh noche que juntaste
Amado con amada,
amada en el Amado transformada!

I és evident que Rilke havia llegit Sant Joan quan, al seu Llibre d'hores escriu:

Tú, oscuridad, de la que yo procedo,
te amo más que la llama
que da frontera al mundo,
porque brilla tan solo
para dentro de un círculo,
tras el cual no hay un ser que sepa de ella.

Pero la obscuridad lo tiene todo:
rostros y llamas, animales, yo,
tal como lo arrebata:
personas, potencias...

Y puede ser así: una enorme fuerza
se mueve junto a mí.

Creo en las noches.

Per al místic la nit és l'àmbit que transcendeix els sentits i, per tant, l'àmbit on pot donar-se l'encontre amb Déu. Per al poeta de la modernitat, la nit és l'àmbit on allò invisible pot fer-se visible, on les coses no es poden mostrar com són, sinó més enllà del que són, on es manifesta allò que posa en relació totes les coses. La nit és l'àmbit on la persona ha interioritzat el món que ha sentit.

Crec que aquesta estranya emoció que hem viscut hui en veure a vista d'ocell els llocs i espais viscuts no tenia tant a veure amb allò que véiem com en aquest altre àmbit de l'obscuritat en què hem anat interioritzant allò viscut. De Dénia a Sagunt, de la mar al Caroig, cada element de la geografia feia (re)viure cada rostre i cada flama, cada animal, cada persona, les potències i l'estranya força que, d'alguna manera, ens mou i ens acompanya.

Del Pas del Pobre al Cavall Bernat, un espectacle! Amb la millor companyia.