 |
| Parets del Garbí |
 |
| Diferents perspectives de les parets del Garbí |
 |
| L'indret em recorda moltíssim les Xemeneies del Canigó. |
 |
| Un del braços del Garbí: la Rambla. |
 |
| Vall de Segart |
 |
| El Montgó, fantasmagòric, present durant tot el dia |
 |
| Camp de Morvedre |
 |
| Algímia d'Alfara i la Serra d'Espadà al fons |
 |
| Al fons, el Bartolo (Desert de les Palmes) |
 |
| Mola de Segart des del Garbí |
 |
| Port de Sagunt |
II - PUNTAL DE L'ABELLA
Si el Garbí, accessible també en cotxe, sembla la plaça del Mercat, per tant concorregut, a uns pocs centenars de metres es troba un cim solitari i molt més interessant: el Puntal de l'Abella. Primera sensació de desconnexió del dia: silenci i paisatge.
y se hizo el tiempo. Luego callaste largo rato.
Tu segunda palabra se hizo hombre, temerosa
(aún somos oscuros en su tono)
y tu semblante vuelve a meditar.
Pero yo no deseo la tercera.
RILKE. Libro de Horas.
 |
| Paisatge quasi idèntic, matisos nous |
 |
| Garbí des del Puntal de l'Abella |
 |
| Golf de València, el port i l'Albufera |
 |
| La Mola des del Puntal |
 |
| Castell de Serra i Llíria al fons |
III - DESCENS A SEGART
Concentrat en la respiració i, sobretot, en on posar el peu entre les pedres de la tartera del Puntal, no esperava trobar-me una fira medieval enmig de la plaça de Segart. Ben bé com quan en un videojoc canvies de pantalla: al principi et descol·loques, però de seguida ja has agafat fort el comandament!
Bé, no era ben bé una fira medieval. Era una parada de formatges de les que normalment es pot trobar en una fira medieval: si tenim en compte que per mi és l'únic que en paga la pena, doncs és com si me l'hagués trobada sencera. «Hola, ¿quieres probar los quesos?». Doncs sí, sí que vull: Gruyère, Palencia i Garrotxa, a la saca.
I continuem caminant rumb a la Mola de Segart, no sense abans haver ascendit al calvari i al castell: no estava previst, per la qual cosa augmentem el desnivell acumulat i el quilometratge de la ruta.
 |
| Tartera del Puntal de l'Abella |
 |
| Carrer Major de Segart |
 |
| Calvari |
 |
| Restes de la fortalesa musulmana |
 |
| Segart des del castell |
 |
| Garbí, al fons |
 |
| El Puntal de l'Abella, el Garbí i Segart des del camí de la Mola |
IV - MOLA DE SEGART
La paret de pedra s'alça altiva des de la senda, però no cal pegar-li la volta a la muntanya per ascendir-hi: la Mola té una "càries", que en realitat és una canal bastant assequible. A dalt, el panorama sobre l'Horta de València és espectacular. Llàstima que el dia no fóra del tot clar. Entre una de les parets de pedra, literalment penjat de la muntanya, aprofite per dinar, badar i llegir una estona.
y elevamos en torres un átomo sobre otro.
Pero, quién te podrá
completar, catedral?
Se está desmoronando.
¿Qué es el mundo?
Antes se deshará que cúpulas
coronen sus torreones,
antes de que aparezca tu gran frente radiante
en miles de mosaicos.
contemplar puedo entero
un espacio
hondo, desde el principio
al áureo caballete de tu lecho.
conforman y construyen
los últimos adornos.
 |
| La càries de la Mola: no és difícil l'ascensió per aquest costat |
 |
| Castell de Serra |
 |
| Segart |
 |
| Castell de Sagunt |
 |
| L'Horta |
 |
| Es distingeixen el Montdúber, el Montcabrer i el Benicadell |
 |
| Montgó, fantasmagòric |
 |
| L'Albufera |
 |
| Muntanya de les Raboses i desembocadura del Xúquer |
 |
| Al fons, a l'equerra, el Xocainet i la Muntanya Redona. La carena del primer terme: Penyes de Coc, Muntanya de la Cova de Brauli i el Rodeno de la Creu. |
 |
| El campanar del convent guaita entre el bosc |
 |
| Una garrofera monumental fa de piló en l'aparcament. |
 |
| Rodeno de la Creu |
 |
| Sant Esperit des del Rodeno de la Creu |
 |
| El Xocainet des del Rodeno de la Creu |
 |
| Muntanya Redona |
 |
| Drac de la Calderona |
 |
| Quartell, el Palància i Sagunt |
 |
| Quartell des dels peus de la Redona |
 |
| Aquest és el pas! |
 |
| Si caus, t'obris de cames i l'arbre para la caiguda :D |
 |
| Estivella i la Serra d'Espadà |
 |
| Albalat dels Tarongers |
 |
| El pas des del cim! |
 |
| Mirador privilegiat sobre Sagunt, el Port i Morvedre al complet! |
 |
| El Puntal de l'Abella i el Garbí: el cercle es tanca |
VIII - CAP AL XOCAINET
En aquests moments, només queda l'ànim d'avançar una mica més, i el dubte si realment seré capaç d'ascendir al Xocainet. De vegades no vos pregunteu d'on treieu les forces quan ja no n'hi ha?
 |
| La Redona queda enrere |
 |
| Quartell, el Palància i Sagunt, però des del Xocainet |
 |
| La llum del capvespre aclareix l'atmosfera i la ciutat es veu al detall! |
 |
| Cim del Xocainet |
 |
| El Xocainet des de ponent |
IX - TORNADA PER LA FONT DE LA MURTRA
En arribant el cotxe el sol es pon. El temps m'ha vingut just. Em sent cansat, però gojós de tindre encara la possibilitat, física, d'emprendre estos camins amb aquesta intensitat. Les sensacions que ha aportat el dia són indescriptibles!
Ja tinc un altra ruta sota la mànega per calderonejar... I és que trobe meravellosa aquesta serra, però crec que la raó no és altra que tots els indrets de la Terra són, en realitat, meravellosos.
Només cal saber mirar. Rilke diria, potser, que només cal saber girar-se a la foscor on s'amaga allò que els sentits no perceben, allò que esdevé el sentit o relació entre totes les coses: la foscor és el misteri, allò que relliga les coses ell ho anomena Déu sense que aquesta imatge poètica puga relacionar-se amb cap divinitat concreta, cristiana o pagana. Crec només anant més enllà dels sentits es pot percebre, en realitat, la bellesa arreu!
Perquè hi ha qui només veu arbres, pedres i pols.
 |
| Camí de ferradura |
 |
| Font de la Murtra |
de extraviarme con ellas.
Como un canto fui yo, y Dios, como una rima,
aún suena en mis oídos.
De nuevo vuelvo a estar sencillo y mudo,
y mi voz permanece.
Mi semblante se hundió
en la más alta plegaria.
Yo fui cual vendaval para los otros,
cuando con sacudidas los llamé.
Estuve lejos, donde están los ángeles,
alto donde la luz se disuelve en la nada;
pero Dios oscurece, en lo profundo.
en una hoja de un haya.
Es el ropaje deslumbrante
que Dios ha desechado,
cuando él, que siempre fue profundidad,
se cansó de volar
y ante los años, todos, se escondió,
hasta que su cabello, que era como raíces,
entre todas las cosas se extendió.
RILKE. Libro de horas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada