 |
| Reixa de la cartoixa de Valldemossa, 2008 |
Valldemossa és un lloc prodigiós. Els frares que construïren el monestir —que té una forma llarga i apaïsada i és buit de dins— hi degueren fer una vida senzilla i sibarítica. Cada vegada que l'home d'avui descobreix la vida senzilla, queda enlluernat i sorprès. Queda, sobretot, immers en una mar de confusions, de les quals es fa impossible de treure una qualsevol conseqüència. Tota la vida moderna sembla tendira encadenar-nos progressivament, a separar-nos de l'autenticitat de l'existència, a esdevenir un procés d'asfíxia. Aquests vells frarots de Valldemossa —penso— degueren fer els vots del seu ordre, però és gairebé segur que visqueren amb més llibertat que la que nosaltres tenim... De tota manera, Valldemossa té, al meu entendre, un defecte: per resguardar l'edifici dels vents del nord, l'enfonsaren massa a terra. Això fa que l atarda hi sigui curta, que el sol sigui escàs i que Chopin i Geroge Sand, malgrat l'ardor intrínseca de la senyora, s'hi morissin d'humitat i de fred. El sud, a l'hivern, és glacial, moix i trist. L'hivern hi dura gairebé vuit mesos.
Josep Pla. Notes de Mallorca.
Ha tornat Josep Pla a la meua vida! M'encisa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada