aNDRòMiNa: Síntesis

7 de març del 2021

Síntesis

El cap de setmana l'he dedicat, entre d'altres coses, a la lectura de textos sobre l'Alta Edat Mitjana. No és un període fosc pel fet de ser un retrocés, o una involució, sinó per la manca de fonts. Reconstruir els processos que van veure el sorgiment dels elements embrionaris de les societats modernes al voltant de l'any 1000 duu de cap als historiadors.

Ara acabe de llegir l'últim text, de Giuseppe Sergi, que acaba amb una idea que he considerat cabdal: algunes de les formacions polítiques que tenen el seu origen en l'època medieval que tindran en un futur major continuïtat hauran de vincular-se als processos de síntesi ètnica: la Rússia d'eslaus i varegs tingué més èxit que una Polònia íntegrament eslava; el regne de Wessex d'anglosaxons, danesos i normands prevalgué sobre els regnes celtes d'Escòcia i Gal·les; la Itàlia del Nord, conformada per llatins, longobards i una minoria franca va prevaldre culturalment sobre una Itàlia del Sud on bizantins, àrabs, longobards i normands mantingueren una forta personalitat pròpia.

I és que en reivindicar-nos com a hereus de Roma oblidem que la societat moderna és fruït de la síntesi de la cultura i formes d'organització llatines amb les germàniques. I en concret, sobre la síntesi de llombards, gots i d'altres pobles prevalgué la dels francs, conformada tant per l'element llatí com l'aportat per ansivaris, brúcters, camavis, usipets, tuvants, atuvis, tencteris, cats... Entre aquests elements comptem amb una concepció privada i familiar de l'exercici del poder, la concepció electiva de la monarquia o la idea de fidelitat tribal i militar.

III

Europa es pot definir, doncs, com un camp de tendències oposades, on la tendència constant al conflicte intern queda contraposada i compensada per una tendència paral·lela a la unitat que naix d'una espècie de consciència d'identitat respecte a la diversitat externa. Però tant aquest conflicte com aquesta identitat comuna venen marcada per les síntesis culturals i ètniques: resulta absurde, doncs, reivindicar l'ètnia o la raça en el sí d'una societat europea occidental.

I això potser alguns no ho han entés. On comença i on acaba l'espanyolitat respecte a la catalanitat? Existeix l'espanyolitat diferenciada de l'iberisme? Com podem separar els elements d'origen romà, got, franc o àrab-musulmà que ens conformen? Per què sentim que compartim univers cultural amb una cultura tan allunada com la danesa i no amb una tan propera —geogràficament parlant— com la marroquina?

On se situa l'origen de tot plegat?

Dissabte ha estat un dia rúfol i empastifat, d'aquests dies en què el paisatge queda cobert d'una massa blava, enganxosa i desagradable que ens impel·leix a quedar-nos a casa i no fer absolutament res. Malgrat tot, he decidit escapar-me de ciutat: feia més d'un mes que no se'n podia eixir! La Calderona ha estat un bon terme mig entre la llar i la natura.

Un dels punts forts d'aquest paratge és que per les pistes forestals no només es pot practicar senderisme. També es pot córrer i fer ciclisme: és una serra amable al mateix temps que impressionant. Així doncs, he decidit apropar-m'hi amb una mica d'aigua, una prenda d'abric per si les mosques i un plàtan: una bona manera de forçar-se a espavilar-se!

He decidit de (re)córrer la ruta de les quatre fonts: la del Marge, del Berro, la Gota i l'Abella. Paisatges i formacions geològiques espectaculars. En la llunyania, apareix el castell del Real. Uns dèsset quilòmetres amb vora set-cents metres de desnivell positiu no està gens malament per a una setmana en què l'esport ha estat més aviat absent!

I abans de prendre la recta final, un mirador des d'on contemplar una perspectiva fins ara desconeguda per mi de la cartoixa de Portaceli: una bella síntesi cultural, espiritual i artística.

M'hi estic una bona estona contemplant el panorama, cosa que no treu que a l'hora de dinar ja estiga a casa: és quelcom magnífic això de viure en un entorn privilegiat com el que tenim... Tot i que... Existeixen entorns no privilegiats?