Feia ja molt de temps (setmanes senceres) que no marxava sol per la muntanya. I ahir fou el dia en què per fi vaig poder escapar-me de tot. Si l'any passat vaig voler recórrer els cims que unien la Calderona amb Xavalambre, crec que enguany seguiré el pretext de les rutes pendents... I una d'elles era la que va de El Cuervo a Tormón per dins de les gorges del riu Ebron. Quin goig de paisatge!
El començament del recorregut que vaig seguir transcorria pel sender botànic que hi ha als voltants de El Cuervo. Ací i allà hi havia bancs de fusta vora riu rodejats d'arbres esplendorosos i centenaris tenyits de tots els colors de la tardor. Seure a un banc: calma, quietud, fressa dels arbres, remor de l'aigua, fred, obertura, lectura. He portat amb mi els rèquiems de Rilke: fou el llibre que portí a algunes excursions tardorals l'any passat i he volgut reprendre'l.
Hui he llegit que per als celtes, el cicle de les estacions no començava a la primavera, sinó a l'hivern. L'hivern era el silenci previ a qualsevol creació, la gestació a la matriu prèvia a qualsevol naixement. De fet, és a l'hivern que el sol va pujant cada vegada més i més fins arribar a l'equinocci. I és a la tardor quan el dia decreix fins arribar a les mínimes hores de llum. Per tant, la tardor seria la mort... Pot ser la mort tan bella?
Recorde que l'any passat vaig filar un post amb els versos del Requiem für Wolf Graf von Kalcreuth. Enguany vull fer-ho amb uns versos del Requiem auf den Tod eines Knaben (Rèquiem a la mort d'un infant). Els versos que he seleccionat potser menen a un sentit o un sentiment alié a la totalitat del poema. Potser el que faig és desconstruir-lo... Però allà van!
Sí, prometia, pero lo que os prometía,
ahora ya no me asusta.
A veces, apoyado en la casa, pasaba el rato sentado
y contemplaba un pájaro.
¡Si hubiera podido transformarme en aquella mirada!
Al mirar al arroyo, cuántas veces he murmurado;
si murmuraba el arroyo, yo me lanzaba a él.
Donde veía algo que sonaba, sonaba yo mismo,
y donde sonaba, era por causa mía.
el perro?
E incluso que encontráramos bayas en el bosque
me parece ahora un hallazgo prodigioso.
Allá donde yo estoy,
no hay, creo, nadie enfermo.
Desde que me dolía la garganta, hace ya mucho tiempo
... ... ... ... ... ... ... ... ... ...
 |
| Om de la plaça del Forn de El Cuervo |
 |
| El Cuervo des del castell |
 |
| Aquestes estampes em recorden els impressionistes |
 |
| Sender botànic |
 |
| El senderista |
 |
| Flames! |
 |
| L'espectacularitat de la geologia |
 |
| Endinsant-se en la gorja |
 |
| Pont natural de la Fonseca sobre les gorges del riu |
 |
| Tormón |
 |
| Salt d'aigua de Calicanto |
 |
| El campanar s'inspira en el de la catedral d'Albarrasí |
 |
| La remor de l'aigua ha estat present en tot moment. |
 |
| Bosc encantat, bosc d'ensomni |
 |
| Quina llàstima que la destinació fóra a prop... |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada