aNDRòMiNa: d’octubre 2025

Dia de la tornada de la meua escapada estival al Pirineu: cartoixa d'Aula Dei, cartoixa de las Fuentes i trinxera Orwell. Aquestes serien les meues parades de camí a València/Balénsia [permeteu-me el sarcasme]. I vos preguntareu: amb tantes fotos boniques com feu aqueix dia aquest paio, obri el seu post amb aquestes dues? Doncs sí. Crec que foren les imatges que més em van impressionar.

«El 20 de juliol, ja derrotat l'alçament a Barcelona, i sent la CNT qui controlava la situació, sobretot després d'apoderar-se de les armes de la caserna de Sant Andreu de Palomar, els seus principals dirigents van tenir una primera entrevista amb el president de la Generalitat, Lluís Companys. En una segona trobada l'endemà, després del ple de Federacions locals de la CNT, Durruti, amb altres principals dirigents de la CNT, van proposar integrar el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, la qual cosa fou acceptada per les altres organitzacions. Aquest comitè (format per llibertaris, republicans i marxistes) es va convertir en el veritable poder a Catalunya, mentre que la Generalitat ratificava posteriorment el que s'hi decidia.

Cansat Durruti de les disputes internes i del desgast del Comitè de Milícies Antifeixistes (del qual era cap del departament de Transports) va decidir passar al front; començant per alliberar Saragossa dels franquistes, que era, després de Barcelona, un altre gran nucli urbà anarquista. Es formà llavors la famosa columna Durruti, que va prendre rumb a Saragossa amb escàs subministrament d'armes i artilleria,[6] per la qual cosa va haver de limitar-se a prendre els pobles per on passava. En aquests, els camperols es veien lliures per fer la revolució: els terratinents eren expropiats de les terres, les quals eren col·lectivitzades, s'abolia la propietat privada i s'hi instaurava el comunisme llibertari.[7] El novembre d'aquell any, marxa a Madrid amb la seva columna a contenir l'ofensiva de les tropes colpistes (batalla de Madrid).»

El text és un «copia i enganxa» de la Viquipèdia, però em ve molt bé per posar-nos en context. Modesto Ramón de Huesca va estar a la cartoixa de Fuentes. La columna Durruti. de la qual formava part, s'hi va hostatjar, i ell en va deixar constància. Corria l'any 1937, i moltes coses estaven en joc. Ara s'heu d'imaginar el context: un edifici impressionant, enmig del desert desolador de Los Monegros. La columna ha avançat cap a Madrid; la mort de Durruti i els fets posteriors han provocat que acabe incorporada a l'exèrcit republicà, formant les brigades 119a, 120a i 121a. Desplaçaments pel territori, combats fins acabar exhausts, fam, por, injustícia, derrota. Quan la brigada arriba a Las Fuentes, no és la que provoca la destrucció del patrimoni que atresora: de fet, la major part de destrosses a l'edifici es deuen a les obres per convertir-lo en balneari realitzades per un empresari saragossà a finals del segle XIX. Només es limiten a fer uns grafittis i a deixar constància de la seua estada en la cartoixa. Allà ha quedat justament això: testimoni enmig de la desolació, i un conjunt artístic marcat per la traça de fra Manuel Bayeu, cunyat de Goya, seguidor del més estricte academicisme. La seua obra ocupa milers i milers de metres quadrats de l'edifici al qual va dedicar la vida. El més curiós és que les pintures beuen de models anteriors, del renaixement la barroc: el guia explica, per exemple, com es pot rastrejar la imatge de Sant Miquel fins arribar a Rubens, passant per nombrosos gravats d'artistes diferents que el copien. Conta també que el mateix Goya envià el cunyat monjo a cagar a la via en el seu moment: ell era també pintor, que deixara de demandar idees i models i posara en marxa el seu enginy d'una punyetera vegada! Bayeu s'hi va posar amb esmer, i el que ha deixat és impressionant! Però no tant com trobar el testimoni de Modesto Ramón.

A pocs quilòmetres de Las Fuentes hi ha la cartoixa d'Aula Dei, filial d'aquesta primera. Allà els monjos van encarregar a un endollat dels Bayeu les pintures de l'església: Goya. Aquest va decidir fer la seua: va passar de les normes de l'acadèmia i va jugar amb el color i les formes per crear efectes que, en realitat, fan que l'ull imagine el que en realitat no està pintat. Malauradament, amb la desamortització de Mendizábal van arribar l'abandó i la venda: una família va convertir el cenobi en una fàbrica tèxtil, i part de les pintures, les situades al costat de l'evangeli, es van malmetre per la humitat. Aquestes foren refetes pels germans Buffet, però el seu estil els delata: Goya és inigualable. L'entorn de la cartoixa contrasta en gran manera amb el de Las Fuentes: Aula Dei se situa a la riba del Gàllego, entre hortes i regadius, rodejada de verds. El recinte fou de nou ocupat pels cartoixans des de 1902 fins l'any 2011, en què, moguts per l'escassedat de vocacions i l'avançada edat de la major part de germans, decideixen traslladar-se a Porta Coeli, a la Calderona, i deixar la cartoixa en mans de la comunitat de Chamin Neuf. Són unes voluntàries les qui m'han mostrat una part restringida del cenobi (voluntàries, i he pagat vora deu euros!). Aprofiten per parlar de la seua comunitat i convidar-me a un dels encontres que organitzen: m'hi trobaria com a casa! És a dir, aprofiten la visita cultural per fer proselitisme.

Sóc educat i agafe el fullet amb la informació. En realitat, no m'interessa. En el camí des de Las Fuentes a l'autovia, pare a un lloc que em marca: la trinxera Orwell. Allà pense sobre un dels grafittis que m'ha cridat l'atenció a Las Fuentes: la religión es la muleta de los estúpidos ignorantes. Acabe pensant que hi estic d'acord, tot i que només afegiria un matís: institucionalitzada, la religió institucionalitzada. Documentals com el que acabe de veure fa una estona em reafirmen en aquesta idea.

I és que, dins d'una institució de poder com la que suposa qualsevol església, hi acaben prosperant els mediocres que en qualsevol altre lloc només servirien per netejar inodors. Els qui tota la vida hom ha considerat uns autèntics fills d'una puta. I perdoneu per pensar que potser deixarien els inodors en condicions òptimes per tal de posar-hi el nostre cul amb tranquil·litat. Potser ni això! El que queda clar é que acaben transformant el món del misteri en una cloaca que ol a la més pura inhumanitat.

PEÑAFLOR DE GÁLLEGO

Una impressionant torre mudèjar enmig d'un poble cutre de collons xD.

CARTOIXA D'AULA DEI

Malauradament, a l'església no deixaven fer fotografies. Per la conservació, deien. Com si fer clic amb una càmera (sense flaix) anés a malmetre alguna cosa!