Chiquitas, llegó el veranito! Las noches de copas, la playita, y las largas conversaciones a la orilla del mar mientras anochece! :DEn fi, ja comença a fer olor la marjal. Aqueixa olor que penetra ben endins quan obris les finestres del cotxe: olor a humitat i a terra. I això recorda que un any més, l'estiu ja amenaça d'acabar-se. Aprofitem-lo. O no!?
Dins de la desgana que he trobat, hi ha coses inalterables: les olors, les muntanyes, la llum, la gent, les tonteries... Visca València!
PS-Elena, me n'he adonat que m'estàs fent banyes a la foto: moriràs!! :P
2 comentaris:
Eixa foto no és la portada d'aquell disc que féreu amb els fons de la parroquia? Va ser tot un èxit en el poble,... llàstima que només cantareu cançons religioses perquè valeu per a altres registres. Mira, m'ha entrat melancolia, vaig a sentir la vostra música..."que alegría cuando me dijerooooon (...)"
"...vamos a la casa del Señoorr Domínguez" Quina tia per un ral. Quin disc ni quin nen perdut?? Estàs malament del perol. Senyora fornera, pren vostè la medicació? Utilitza un rent tòxic?
Publica un comentari a l'entrada