Avui han tornat a relluir vells temes d'antany. I és que quan algú fa alguna barrabassada a altre, i es defensa al·ludint que la intenció no era aqueixa. Però clar, el resultat de les accions fetes conscientment no podia ser un altre!! Llavors, què pensar? Fem cas de les excuses presentades o ens refiem dels nostres instints?
Jo m'incline més per la segona opció. I més quan pense que, si realment les intencions són bones, alguna vegada, no totes, només alguna, haurien de donar paraules o gestos positius, bons, satisfactoris, que refermaren una relació d'amistat. Però aquests... fa massa temps que els trobe a faltar!!
No sé... avui estic calent... Però vull fer cas d'aquestes paraules:
Els sominis, les intuicions, l'inconscient, les sensacions; no enganyen. Conductes foscos, canonades que menen retalls secrets cap a la superfície. T'assenyalen coses. Fes-ne cas i actua en conseqüència. No hi sortiràs perdent ni hi sortiràs guanyant: acabaràs morint-te. Però fes-ne cas.
JOSEFA CONTIJOCH
2 comentaris:
Bé, però la visió dels fets canvia quan ho veus d'altra perspetiva, inclús de la perspectiva del temps.
Mires i dius ... "i això em va fer sentir d'aqueixa manera?" i "perquè vaig interpretar això i no altre?"
I és que al cap i a la fi les coses canvien des de perspectives distintes, i quan és així et dones compte de que allò que tant et duïa de cap o et disgustava era més bé un gra d'arena que s'havia convertit en una muntanya des de la perspectiva subjectiva i convenient . La vida és massa efímera per gastar-la en malsdecaps i en rancors ... dic jo.
El comentari no anava tant en el sentit de maldecaps o rancors, sinó més bé en el sentit d'establir prioritats, hehe. Quan a un li plenen les orelles de intencions i els fets són els que són, ha de tenir-ho tot en compte per establir-les.
Publica un comentari a l'entrada