Resulta que fins mitjans de segle XIX Algemesí es dedicava al cultiu del cuc de la seda... Morerars, cases amb moltes finestres per evitar l'olor dolenta que desprenia el cuc, comerç famós de la seda... Fins que una plaga acabà amb aquest cultiu. Però no amb les cucs de seda!
Sí, com us ho conte. Els cucs es van transformar en esperits malignes que van posseir la gent. Cada algemesinenc en porta un dintre seu, i aquest cuc quan arriba la seva hora comença a fer el capoll de seda. I clar, llavors s'hi tanca i no en surt fins que esdevé papallona... El que passa és que ara les cases ja no es dissenyen per evitar olors... i aquí fa una pudor de mil dimonis. I jo pensant-me que era jo el capoll!
En fins, el que no saben aquests cucs és que hi ha perills diversos que poden posar en perill allò d'esdevindre papallona. Potser que els passi com els va passar als cucs que tinguí quan tenia uns sis anys. Van romandre tot l'hivern transformant-s'hi, sense bellugar-se del lloc, i quan van voler-ne eixir, van adonar-se que les formigues se'ls havien menjat. O com aquell, que es pensava papallona però l'avorriment el feia semblar una polilla...
Què terrible!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada