Toca, toca, toca.

La gent es fa major; i fins i tot la més pendona, en els seus anys d'adolescència és clar, ara assenyala a qui no fa "el que toca". Ara toca estar en la parella, ara toca boda, ara toca comiat de fadrí/na, ara toca xica o show-boy en el comiat, ara toca fer el ruc, ara toca casar-se, ara toca això, ara toca allò altre. "Ho hem de fer i punt". Però per què, si no vol? "Perquè toca". I a mi aquestes coses em toquen, però una altra cosa :D

Ambient de poble: poques opcions. Pla de vida establert d'entrada. I suporta els comentaris si no fas allò "predestinat", allò que toca i que tothom fa. Felicitat... aparent? No sé si jo estaré fent el que toca, però tant se me'n dóna: reivindique el dret a fer el que em vinga en gana. I per buscar la felicitat, prefereixo abans veure altres coses, altres opcions, abans d'elegir què fer amb la meua vida. I si no en faig res, què més dóna! Almenys hauré conegut coses noves.

Toca, toca, toca, toca. Em pense que fa falta veure més món, i no sols per la tele...

Algemesí y su patrona! Devoción, tradición y milagros!