El dia ha estat ennuvolat, però quan hem pujat a Montjuïc, el sol, que ja estava a punt d'amagar-se a l'horitzó, s'ha deixat veure per uns moments i la ciutat sencera s'ha incendiat de llum groguenca, brillant, refulgent. Tot brillava amb una intensitat que mai no havia vist, i al fons, el Montseny i altres muntanyes nevades oferien un contrast fantàstic.
A mesura que el sol baixava, les tonalitats anaven canviant, la ciutat antiga anava essent engolida per l'ombra de la muntanya de Montjuïc, tot i que la flama en què s'havia convertit la torre Mapfre ha trigat en apagar-se força estona. Quan el sol per fi s'ha amagat, tot ha estat cobert d'ombres i d'unes tonalitats rosades, blavoses i amoratades que, juntament amb el fred, ens han recordat que l'hivern d'acosta.
Lamente la qualitat pèssima de les fotos, però crec que la meva càmera amb el fred no funciona massa bé. Ja us posaré alguns paisatges que Majo ha captat amb la seva reflex.
Ja s'ha acabat novembre. I amb desembre, l'any. Tempus fugit, que deien els romans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada