Quan contemple Barcelona des de Montjuïc o des de la Collserola, m'imagine que és un gran organisme viu i que, sota la catifa d'edificis i carrers, els túnels del metro són les seues artèries i venes. I per dins d'aquestes, milers i milers de persones viatjant cada dia com si foren glòbuls rojos, com aquells que eixien a la sèrie Érase una vez la vida, cadascú amb la seua idiosincràsia, el seu bagatge, els seus interessos, la seua cultura... carregats a l'esquena. Visc a una ciutat tan plural i tan bonica!
Aquest cap de setmana, com que plovia, m'he quedat a ciutat. I he aprofitat per conèixer-la una mica més i per gaudir-la des de punts de vista poc habituals. Un dels que més m'agrada és el terrat de la catedral, des d'on es pot contemplar una vista de ciutat vella poc coneguda. Des del Gòtic fins a la Collserola i Vil·la Joana, on va morir Verdaguer, passant per l'inframón del Raval; d'un concert de corals a un de pop, de la clàssica al jazz, de la quietud dels paratges de Vallvidrera a la tensió d'un film de Polanski a la Filmoteca: un cap de setmana ple d'un seguit d'ambients i paisatges contraris i diferents, a l'abast només amb una senzilla T-10 i sense eixir de ciutat.
M'encanta Barcelona!
CIUTAT VELLA DES DELS TERRATS
LA CATEDRAL: UN MUNT DE FORMES AMAGADES
SANTA MARIA DEL PI: LA ROSASSA.
LA VALLVIDRERA
 |
| Passeig dels plàtans, vora Vil·la Joana |
 |
| La Font Vella |
 |
| Tibidabo, des de l'altre costat de la carena |
 |
| Roures, carrasques, pins centenaris arreu |
 |
| La Font d'en Canet |
VIL·LA JOANA
Ací va morir el poeta Verdaguer. Una visita que ha estat molt especial per mi, doncs just ara que m'he llançat a llegir l'Atlàntida.
 |
| Despatx que el poeta tenia al c/ Aragó |
ELS BARETOS I LA MÚSICA!
 |
| Pastís |
 |
| L'Almirall |
 |
| El Pipa Club |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada