aNDRòMiNa: Personatges sinistres

20 de juliol del 2013

Personatges sinistres

L’any 1569, Joan de Ribera fou nomenat arquebisbe de València. El personatge és conegut pel poder que arribà acumular: pocs anys després (1602) fou nomenat també virrei del Regne, cosa que va fer que recaiguera en ell el poder civil i religiós. Fou un personatge culte i un gran mecenes de les arts, les quals van esdevenir un instrument eficaç per fer arribar a la vida dels valencians les disposicions del Concili de Trento, en un ambient marcat per la Contrareforma. La fundació del Reial Col·legi del Corpus Christi, dit popularment del Patriarca per un dels títols de Joan de Ribera (Patriarca d’Antiòquia), també responia a aquests objectius. Durant segles ha estat un centre de formació del clero valencià, i entre els seus murs encara se seguix fidelment amb les directrius litúrgiques tridentines: al Col·legi del Patriarca podem contemplar cerimonials únics en el món, que es fan exactament igual que fa 400 anys, com la huitava del Corpus.

Malgrat que el Patriarca Joan de Ribera és considerat un personatge il·lustre per a molts valencians, per a mi no deixa de ser un personatge ben sinistre. En primer lloc, pel fet que fou un dels primers motors de la castellanització de la ciutat de València, tasca que va engegar de forma molt subtil, però eficaç. I per altra, perquè crec que no es poden retre honors a un personatge que, mogut pel fanatisme, el racisme i la intransigència religiosa, fou l’artífex de l’expulsió dels moriscos valencians, que a principis del segle XVII eren gairebé un terç de la població total del regne, majoria en certes contrades i comarques com la Valldigna, la Marina Alta o d’altres, que quedaren gairebé despoblades. Els moriscos havien estat els pobladors de les terres valencianes des de molt abans de la Reconquesta. Molts historiadors sospiten que darrere de l’expulsió s’amaga també un genocidi ètnic, ja que molts dels vaixells que portaven els moriscs a terres africanes tornaven molt, massa aviat al port de Dénia... Possiblement s’havien desfet de la càrrega que portaven molt abans d’arribar a la seua suposada destinació!

Malauradament, sí que se li han retut aquests honors. El personatge dóna nom, fins i tot, a molts centres educatius d’arreu: n’hi ha un a Barcelona! Però no només això... He parlat de Joan de Ribera quan hauria d’haver-ho fet de Sant Joan de Ribera, doncs el Patriarca va ser canonitzat pel Papa Joan XXIII, curiosament considerat “progressista”. I és que cada dia van caient mites al meu voltant colpejats per les onades d’un mar de merda! Si s’arribara a canonitzar a Isabel la Catòlica, causa per la qual treballen molts bisbes espanyols, seria per a bombardejar el Vaticà... Per higiene, més que res.

Malgrat tot, hem de reconèixer el llegat del Patriarca pel que fa al mecenatge artístic. L’església del Col·legi del Corpus Christi és una de les joies del barroc hispànic, i en el col·legi es guarda encara una valuosíssima col·lecció artística acumulada durant segles, en què es poden contemplar obres de Caravaggio, Joan de Joanes, Ribera, Ribalta, Jan Provoost, Sarinyena, Espinosa, el Greco, Picazzo, Benlliure i molts altres, així com còpies de l’època de grans mestres com Rafael i Caravaggio.

Campanar i tambor de la cúpula del Patriarca, des de la plaça

Església del Patriarca (foto: Internet)

Claustre, amb l'escultura del Patriarca, obra de Benlliure

Crucifixió de Sant Pere, còpia de Caravaggio

Flagelació, còpia de Sebastiano del Piombo

Adoració dels pastors, del Greco

Sant Francesc i fra Lleó meditant
sobre la mort, del Greco

Volta de la capella del col·legi,
vista general i detalls

Hui el passeig per València tenia com objectiu aquesta col·lecció, que malgrat ser un símbol d’ostentació i poder de l’Església, paga la pena de visitar. Però abans d’anar-hi he aprofitat per fer un bon passeig pel centre de la ciutat: un autèntic museu a l’aire lliure. Fer una bona passejada pel Cap i Casal s’ha convertit en un dels rituals estivals d’obligat compliment.