Sons, colors, textures

L’altre dia uns bons amics em portaren a la cala de l’Embolo. Vaig gaudir com un xiquet de nous descobriments: colors, sons i textures noves. Un blau clar intens que mai havia vist al mar, el so de l’aigua trencant contra les pedres polides de la platja, el plaer d’estar gitat sobre les pedres mentre l’aigua t’acarona... A més a més, vaig tenir el plaer d’observar per primer cop el moviment onejant d’una pradera de posidònia, a més de fer un tast visual per les riqueses que pot arribar a oferir el fons marí, doncs a pocs metres de profunditat ja es podien veure peixos de diferents formes, algues, eriçons marins...

Cala de l'Embolo, presidida per una torre de vigilància

Quin blau!

Arribe a la conclusió que el Mediterrani és el millor mar del món. No m’interpreteu malament: ho és per a mi pel fet que és l’únic mar que conec... O almenys això és el que creia fins ara: la costa i el mar estan plens de racons únics i desconeguts per a mi. Sense anar més lluny, al costat de l'Embolo trobem la Granadella, el Portitxol, la Cala Blanca... i desenes de racons més!

Gràcies per haver-m’hi portat. L’excursió m’ha servit per veure que la costa valenciana no és tota de rajola, com ja s’afirma de manera estereotipada... I no sols això, sinó que encara em queda molt per descobrir.

Restaurant-mirador sobre el cap de la Nau,
punt més oriental de la costa valenciana.

Cap de la Nau: mirant cap al nord

Cap de la Nau: mirant cap al sud