Rituals buits en escenaris de cartó pedra

Sant Jordi 2009 

De nou, Sant Jordi. El d'enguany, un d'esplendorós, segons diuen. La màgia dels llibres, de les roses, de la primavera. La gent que ompli els carrers i places, les parades, les llargues cues de gent esperant que l'autor de torn els singe el llibre que han comprat. Les venedores insistint perquè compres una rosa... Roses de mil colors que omplin Barcelona any rere any que delectaran a més d'un enamorat/da... 

En resum, una diada tràgica. Crec que no m'equivoque si afirme que Dante, d'haver conegut Barcelona durant la diada en aquesta època en què el turisme massiu engolix la ciutat despietadament i el consumisme regix la nostra existència, hagués fet del recorregut des de Diagonal a Drassanes, passant per passeig de Gràcia i la Rambla, una tortura idònia per a algun grup de condemnats, potser golosos o avars. Un autèntic suplici d'espentes, refregons, esclafaments i peus destrossats a trepitjades. D'on ix de sobte tanta gent interessada en comprar un llibre? Saben què busquen? Passant per aquest infern van succeint-se parades i més parades que, o bé t'oferixen (si tens la sort que et deixen mirar-te-les) els mateixos llibres que l'anterior, suposadament els top ventes i les novetats editorials més "esperades", o bé els llibres que has de llegir per confirmar que ells, la seua associació, el seu partit polític, tenen tota la raó del món. Sincerament, ha deixat d'interessar-me. Evitaré llegir la típica notícia dels llibres més venuts per evitar posar-los, des del prejudici, sota sospita. I també perquè estic segur que, ara quan escriga el meu llibre sobre l'alimentació de les rates del barri de la Ribera en 1714, els superaré a tots ells junts amb escreix. Ara, l'èxit més rotund me'l guarde per a Estudi sobre les vegades que li picà un ou a Casanova en setembre de 1714.

(Llistes de llibres més venuts que no fan més que confirmar les prediccions que s'han fet des de fa dies des de la premsa i altres mitjans i que no han fet més que manipular-nos a l'hora de comprar determinats llibres).

Enmig d'aquest escenari consumista i amb cert regust postís, he trobat una manera d'aprofitar l'avinentesa. I és que just avui, moltes associacions es dediquen a vendre llibres de vell per obtenir fons; llibres procedents de biblioteques de les quals algú ha decidit desfer-se. En aquestes parades ningú ha seleccionat els llibres prèviament: són ells els qui estan allà per atzar i que et troben a tu. I d'aquesta manera, del Paral·lel a Sant Josep Oriol, de Lesseps a la Rambla del Raval, he pogut fer-me amb pocs diners amb una xicoteta biblioteca pendent que, ara que la tinc, em sembla imprescindible: de Murakami a Prat de la Riba, d'Umberto Eco a Jesús Moncada. Sense oblidar una joieta que he trobat a un preu més que bo: una edició del Quixot de Sopena publicada l'any 1931, ilustrada con 46 fotografías y 6 cuadros del insigne pintor Carlos Vázquez, y 50 dibujos y una lámina del reputado dibujante L. Palao. I per descomptat, Josep Pla!

Malauradament, el llibre que buscava no l'he trobat. O no m'ha trobat. El més greu és que, en entrar a una llibreria de vell del barri Gòtic, el llibreter m'ha preguntat què escrivia aquest autor, per poder-lo buscar en la prestatgeria adient. La cosa no m'haguera semblat greu si no fóra perquè preguntava per un dels nostres clàssics: Joan Roís de Corella. He estat a punt de confirmar-li que escrivia receptes de cuina per a celíacs.

(¿Per què els donem l'esquena, als nostres clàssics? Endinsar-se en les seus pàgines és una aventura més que gratificant! Ho puc dir ara que he superat un dels meus reptes, i que puc dir que la lectura del Tirant ha estat un dels plaers lectors més grans de la meua existència. I estic segur que ho serà Corella, com he intuït després de l'exposició que l'AVL li ha dedicat a Sant Miquel dels Reis, de la qual parlaré quan tinga un poc de temps en aquest bloc).

(Mentisc quan dic que no he trobat res de Corella: una edició d'algunes de les seues obres pofanes de l'AVL en què les seues proses apareixien transcrites al valencià modern... Fet incomprensible per mi! I una altra de les seues obres completes de principis del segle XX que tenia un preu astronòmic... que acabaré comprant si el món editorial continua conjurant contra Corella).

Demà tot torna a la normalitat. I a partir de la setmana que ve, el meu llibreter habitual ja m'ha confirmat que em dedicarà temps per cercar una edició decent de l'obra de Corella. I és que tots els dies de l'any són idonis per comprar un llibre. ¿Quin sentit té la febre i l'obsessió de hui?

Per a mi, cap.