Llegisc que la comarca occitana de la Fenolleda no formava part de Catalunya en el moment que se signà el Tractat dels Pirineus: si bé havia pertangut als comtes de Besalú i, més tard, de Barcelona, des del tractat de Corbeil va passar definitivament a la corona francesa. No obstant, la major part de la comarca va incloure's administrativament al departament francès dels Pirineus Orientals, i per això és inclosa gairebé sempre al mapa dels Països Catalans. La Vall de la Santa Creu, al seu extrem més occidental, va romandre a l'Aude, cosa que va suposar la protesta dels seus habitants: no és d'estranyar, ja que tota la comarca mira cap al Rosselló i s'hi ha relacionat històricament. Des del punt de vista lingüístic, el substrat català i el fet de ser un lloc fronterer converteixen la Fenolleda en una munió interessantíssima de parlars de transició entre el català i l'occità.
La Fenolleda era l'única comarca nord-catalana que em quedava per conèixer, i he de dir que les impressions que me n'he endut han estat magnífiques: feia temps que no descobria un tros de món tan bell, deliciós i exquisit. Una vall en forma de banyera és separada de les valls veïnes de l'Aude i del Conflent per muntanyes de formes suaus, trencades de sobte per les cingleres que en coronen carenes i cims. Sobre aquestes cingleres, al nord, ja dintre de l'Aude, s'alcen els llegendaris castells càtars, vestigis de la història i miradors privilegiats cap a la plana del Rosselló i el Pirineu. Així, els castells de Queribús, Perapertusa i Puillorenç vigilen la Fenolleda des de les seues fronteres naturals: una borratxera de paisatge i història!
 |
| Plaça de Gabriel Péri, a Tuïr |
 |
| Dia de mercat! |
Abans d'arribar a aquest xicotet paradís, férem un alto a Tuïr, ja que la M. havia vist que a aquest poble era dia del mercat setmanal. Tuïr no té gaire cosa, però passejar per un mercadet setmanal francès és ben curiós: pels productes, per l'ambient, en què no falta l'acordionista tocant a un raconet, i perquè sempre fa goig sentir parlar català en aquestes latituds!
CASTELLS CÀTARS: QUERIBÚS I PERAPERTUSA
 |
| Vistes de la fortalesa de Queribús, a Cucunhan |
 |
| Cinglera on s'alcen les ruïnes de Perapertusa |
Els castells càtars foren escenari de la croada que, contra aquest moviment religiós, van dur a terme el papat amb els reis francesos i que, no ho oblidem, va tindre com a conseqüència no només l'eradicació de la secta cristiana en terres occitanes, sinó també el domini francès sobre aquestes i la fi de l'expansió de la Corona d'Aragó cap al nord: la batalla de Muret suposà un punt d'inflexió en l'expansió del poder dels reis catalans, que a partir de llavors mirarien cap a València i la Mediterrània. En aquestes fortaleses es van refugiar els anomenats "bons hòmens" fugint de la persecució religiosa, l'ortodòxia i la intolerància.
Hui, són un testimoni mut de tots aquells episodis que van marcar la nostra història. S'alcen ruïnosos, però encara imponents, sobre les valls de l'Aude i de l'Aglí i, com hem dit adés, han esdevingut miradors privilegiats de la plana rossellonesa i del Canigó, aquesta gran muntanya diamantina.
Em pregunto què devia molestar més dels càtars en la mentalitat de l'època: si el seu sonat dualisme, el fet que afirmaren que Crist no era cap divinitat o la denúncia que feien de l'Església catòlica i el seu afany per acumular riqueses terrenals. Crec que és en aquest darrer punt on posaven realment el dit en la nafra i feien evidents les contradiccions de la societat de l'època. No hem d'oblidar que la croada contra el catarisme va ser el pretext per perpetrar matances i atrocitats que hui ens posarien la carn de gallina...
Hui, són un testimoni mut de tots aquells episodis que van marcar la nostra història. S'alcen ruïnosos, però encara imponents, sobre les valls de l'Aude i de l'Aglí i, com hem dit adés, han esdevingut miradors privilegiats de la plana rossellonesa i del Canigó, aquesta gran muntanya diamantina.
Em pregunto què devia molestar més dels càtars en la mentalitat de l'època: si el seu sonat dualisme, el fet que afirmaren que Crist no era cap divinitat o la denúncia que feien de l'Església catòlica i el seu afany per acumular riqueses terrenals. Crec que és en aquest darrer punt on posaven realment el dit en la nafra i feien evidents les contradiccions de la societat de l'època. No hem d'oblidar que la croada contra el catarisme va ser el pretext per perpetrar matances i atrocitats que hui ens posarien la carn de gallina...
 |
| Escales de pujada cap al recinte sobirà del castell |
 |
| Entrada al primer recinte del castell |
 |
| Sala del pilar... Capella? Sala de l'homenatge? |
 |
| Aquest paisatge no només es pot veure, es pot tastar! No se m'oblidà comprar vi elaborat amb el fruit d'aquestes vinyes... |
 |
| El poble de Maurí des del castell |
 |
| De primer a darrer terme: la Fenolleda, l'altiplà dels Aspres, el Conflent i el massís del Canigó. |
El Canigó, la muntanya diamantina: coberta de neu, lleugerament rosada, semblava un enorme diamant; sobre les seves espatlles paquidèrmiques, la geometria de les seves arestes guspirejava en lluïsors roses i blaves. La muntanya tenia una fascinadora indiferència, una força d'una bellesa enlluernadora, que imantava la mirada.
JOSEP PLA
 |
| Cucunhan des del castell de Queribús |
 |
| La plana del Rosselló al complet, amb Perpinyà al primer terme i el cap Bear al fons, amb la badia de Cotlliure i Portvendres |
 |
| La porta d'Occitània és una extensa vall per on transcorren els rius Aglí i el seu afluent, el riu de Maurí |
CUCUNHAN
 |
| Els núvols fan el cel més blau i més pregon! (M. Torres) |
Cucunhan és un poble de fantasia. Es troba als peus de Queribús. En el seu skyline destaca el seu molí, que li dóna un aire de conte dels germans Àndersen: hi hagueren moments en què pensava que se m'apareixeria el gat amb botes. Passejar-se pels seus racons i carrerons és una delícia! Hem recorregut només uns pocs quilòmetres des de Maurí, però de cop i volta ens trobem en ple Lengadòc!
Al costat del molí hi ha un forn que crec que paga la pena de visitar: llàstima que no tinguera gens de gana quan hi arribí, acabant com era de fer un mosset per dinar. A la propera, crec que em reservaré per devorar un d'aquells panots elaborats de forma artesana. Quina pinta!
SANT PAU DE FENOLLET: LES GORGES DE GALAMÚS
Les gorges són una formació bastant comuna per aquests indrets: no només vam trobar aquestes de Galamús, sinó també les de Sant Jaume, uns pocs quilòmetres més avall. El riu Aglí passa encaixonat entre altíssimes parets de roca en el seu camí cap a la vall.
En aquest indret hi ha l'ermita de Sant Antoni, que segurament és un lloc de culte des de temps immemorials. La nau de la capella no és més que una balma, a l'entrada de la qual s'ha construït una façana penjada de la paret de la muntanya. Des d'allà, es tenen unes vistes sobre la gorja que paguen amb escreix haver recorregut el caminalet que hi mena. Visitar l'ermita em va fer pensar que hi ha actituds i rituals que encara arrosseguem des de la Prehistòria més remota: el lloc està ple d'exvots i ofrenes d'agraïment no sé si a la Mare de Déu o a Sant Antoni... Si és a aquest segon, i a la vista del que trobem a l'ermita, totes les fadrines de la Fenolleda deuen estar molt ben emparellades! No era a aquest sant que se li pregava per trobar novio en els temps dels nostres avis?
Baixant de les gorges per la carretera es contempla una vista panoràmica de Sant Pau, capital de la comarca. Caldrà tornar algun dia per visitar el capítol de l'antic monestir, on hi ha una col·lecció d'art religiós que supose que serà similar a la de l'hospici d'Illa.
En aquest indret hi ha l'ermita de Sant Antoni, que segurament és un lloc de culte des de temps immemorials. La nau de la capella no és més que una balma, a l'entrada de la qual s'ha construït una façana penjada de la paret de la muntanya. Des d'allà, es tenen unes vistes sobre la gorja que paguen amb escreix haver recorregut el caminalet que hi mena. Visitar l'ermita em va fer pensar que hi ha actituds i rituals que encara arrosseguem des de la Prehistòria més remota: el lloc està ple d'exvots i ofrenes d'agraïment no sé si a la Mare de Déu o a Sant Antoni... Si és a aquest segon, i a la vista del que trobem a l'ermita, totes les fadrines de la Fenolleda deuen estar molt ben emparellades! No era a aquest sant que se li pregava per trobar novio en els temps dels nostres avis?
Baixant de les gorges per la carretera es contempla una vista panoràmica de Sant Pau, capital de la comarca. Caldrà tornar algun dia per visitar el capítol de l'antic monestir, on hi ha una col·lecció d'art religiós que supose que serà similar a la de l'hospici d'Illa.
 |
| Vista de Sant Pau des de la carretera de les Gorges de Galamús |
CAUDIERS DE FENOLLET
Des de Caudiers ix una carretera cap al sud que mena cap al bosc de Boixavila. A mitjan camí, es troba l'església de Nostra Senyora de Laval, en un lloc que, potser per la solitud del paratge assotada per la tramuntana, semblava màgic: discutíem si definir-lo com a bíblic, o bé com a propi d'una pel·lícula francesa dels anys quaranta. O anglesa...
Seguirem la carretera cap a Fenollet. A poc a poc, la vegetació anava espesseint-se. Els camps anaven deixant pas al bosc de faigs, esguitat d'algun que altre avet, fins que, passat Fenollet, ens vam trobar immersos en ple bosc de Boixavila, del qual havia llegit que era màgic i d'ensomni: un bosc de conte. I és ben cert!
Seguirem la carretera cap a Fenollet. A poc a poc, la vegetació anava espesseint-se. Els camps anaven deixant pas al bosc de faigs, esguitat d'algun que altre avet, fins que, passat Fenollet, ens vam trobar immersos en ple bosc de Boixavila, del qual havia llegit que era màgic i d'ensomni: un bosc de conte. I és ben cert!
 |
| Campanar de l'ermita de Laval |
EL BOSC DE BOIXAVILA
Agafarem la carretera que, segons el senyal que veiérem des de Virà, s'endinsava al bosc, i la seguirem fins que s'acabà. El bosc és immens i, malgrat que està explotat, va mostrant racons i vistes fantàstiques que fan fruir els ulls i la imaginació. La llàstima és que els faigs no hagueren brotat encara i que el bosc encara se'ns mostrara hivernal. O no del tot: hi havia sobre els arbres una tènue resplendor rosada que li donaven els brots i les gemmes que guaitaven tímidament per les branques. Ara bé, és a la tardor quan aquest paratge ha de ser tot un espectacle: hi tornaré!
 |
| Lloc de Fenollet, amb el seu castell, a l'entrada del bosc de Boixavila |
 |
| Aquesta casa ens indicà que havíem tornat a la civilització... |
LA VALL DE SANTA CREU: PUILLORENÇ
 |
| Castell de Puillorenç |
Vam estar poc temps a la vall, el suficient per viure un bon grapat d'anècdotes que no oblidarem amb facilitat... I també per enamorar-se'n: és un indret que cal conèixer pam a pam i de segur que no decep! Enfilar-se al turó del castell podria ser una bona manera de començar.
(...)
Aquest va ser, a grans trets, el nostre recorregut per la Fenolleda. Finalment, vam aprofitar per anar al Leclerc de Perpinyà per carregar formatges... i vins! I és que les valls que acabàvem de recórrer no només oferixen delits a la vista, sinó també al gust i a l'olfacte.
Estic enamorat de la Catalunya Nord... Què li farem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada