A propòsit del cartell de la Festa de la Mare de Déu d'Algemesí

Enguany ha estat triat un cartell on apareix un personatge bíblic per a promocionar la nostra Festa. Ens hauria d’estranyar? El ben cert és que a tots ha sorprès una miqueta. A les xarxes s’han pogut llegir alguns comentaris que mereixen unareflexió. Uns hi veuen la mà d’un suposat “Tea Party” algemesinenc; d’altres, desconeixedors potser que Josué és un dels personatges de l’Antic Testament més coneguts universalment, el titllen de massa “localista”, quan justament és tot el contrari. Hi ha qui assenyala que si algú tinguera la idea de fer-lo eixir, caldria demanar permís a la UNESCO, com si s’estiguera desdibuixant la celebració.

Una de les coses que defineixen la nostra Festa és, justament, la seua complexitat i gran nombre de significats que s’hi llegeixen i vivències que desperta. El que en essència ha estat i és una celebració litúrgica, ha acabat sent, per raons històriques i socials, un símbol d’identitat del poble d’Algemesí i de tots els valencians. Aquesta complexitat genera una gran pluralitat de maneres de viure-la, des del vessant religiós, al cultural, identificador, folklòric i familiar. I tots aquests vessants són alhora part de la Festa, la defineixen i es complementen, tot convertint-la en una festivitat religiosa en el sentit primer (o etimològic) de la paraula: és la manera que tenim a Algemesí, persones de totes les inquietuds i creences, de celebrar l’existència i donar-li un sentit.

Són i formen part de la Festa des dels capellans que durant segles han tolerat no sense certa sospita la incorporació d’uns rituals pagans a les celebracions litúrgiques, passant pels muixeranguers i altres dansaires que, des d’un punt de vista més festiu, han donat a les muixerangues i danses una simbologia mariana, fins al músic que ve a fer sonar el seu instrument, el devot que acompanya la Mare de Déu pregant-li pels seus, el curiós que saber de què va l’efemèride i l’estudiós que vol conèixer-la... tots formen un mosaic que és el que fa la nostra celebració única. Si volem conservar-la en la seua riquesa i pluralitat, si ens l’estimem tal com és i respectem tots el punts de vista, no només hem de mirar per la nostra part, sinó per tot el conjunt.

Ens preocupa que entre aquests comentaris a què fèiem referència no n’aparega cap lamentant la pèrdua o preocupant-se per les causes que a la processó, els darrers anys, no haja eixit el personatge de Josué. Ni el de Josué ni de molts altres bíblics. Uns personatges que apareixen darrere del Torneig, i que d’ací fins les andes de la Mare de Déu van explicant de forma didàctica o catequètica la història de la salvació cristiana i la genealogia de la Maria: des dels primers pares (Adam i Eva, Noé) fins als últims dies (els Cirialots, representants dels vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi). Passant per Abraham, Ruth, Esther, Moisés, David, Josué, els fills de Jacob (els conegudíssims Blancs), els apòstols... I molts d’altres, cadascú amb els seus símbols i atributs que pretenen recordar i ensenyar la gent la història sagrada, important no sols (i sobre tot) per als cristians, sinó des del punt de vista de la cultura general, hui tan poc de moda.

I si és tan important, per què no ixen amb la dignitat que els toca? Per contestar a aquesta pregunta, hem de fer referència a dues coses. Primerament, a la visió de conjunt que anomenàvem abans, i que de vegades ens falta: els bíblics són poc coneguts i, per a molts, poc valorats. Però són una part molt important de la processó i que podria ser de les més vistoses. En segon lloc, hauríem de referir-nos a una qualitat que moltes vegades tenim els valencians: la desmesura i l’excés. Desmesura que podem veure en moltes festes i celebracions, planificacions polítiques i esdeveniments diversos: un excés de tot. Excés i desmesura que en la nostra processó es tradueixen en una durada excessiva. Alguns anys ha arribat a durar gairebé huit hores! No és una barbaritat, per més que ens comencem a acostumar? Hem de recordar que la desmesura no és pas una virtut, sinó més aviat un defecte. Un defecte que té conseqüències per a la processó.

Quines? Només cal presenciar la processó a la cantonada del carrer Fusters amb el de la Muntanya. El carrer Muntanya, el nostre carrer major, llevat d’unes quantes cases que han romàs obertes cada any, és gairebé buit. A eixes hores, ja està fora del seu context: si unes hores abans era objectiu de la mirada de milers de persones, ara només hi resten aquells que han tingut la voluntat d’esperar pacientment a la fi de la processó. Davant de moltes cases ja hi ha les bosses de fem esperant el camió: la gent, cosa normal, al sendemà treballa i ha plegat. Darrere de la creu només veiem el Torneig, uns quants personatges i una poca gent que encara acompanya la Imatge, les andes i les presidències: en general, una sensació de buidor. En arribar a la plaça, una munió de gent que, més que esperar, ja està de festa i de disbauxa (diguem-ho clar, de borratxera), i que alguna que altra vegada ha donat problemes als participants de la processó. Creiem que tot plegat és un espectacle molt poc digne per a la grandesa de la nostra Festa. I que té una única solució: canviar l’hora en què la processó passa per aquesta cantonada perquè trobe un carrer major viu i ple de gent, i una desfilada plena de participants.

I és que si per a una joventut que participa en els balls aquestes set o vuit hores són assumibles i viscudes amb ganes, per a qui no és tan jove i vol acompanyar la Mare de Déu amb un ciri o participar en els bíblics, aquestes hores no es poden assumir. I heus ací la causa per la qual aquesta part de la processó, la dels bíblics, ha anat decaient els darrers anys, fins al punt que algú s’ha estranyat que Josué, com a element dels bíblics, poguera promocionar la Festa.

Si de veritat ens l’estimem, pensem que hauríem de tindre una visió de conjunt del que és la processó i tots els significats i vivències que desperta: hauríem de respectar-les totes, valorar-les i estimar-les. La nostra i la dels altres. Davant la sospita de “Tea Party” només cal recordar que l’acte central de la Festa és una processó a la Mare de Déu de la Salut dins dels actes al voltant d’una celebració del calendari litúrgic, i que justament és aquest, i no altre, l’espai que tenen els cristians per fer pública la seua fe. I ens cal fer una crida perquè les altres maneres de viure i celebrar la Festa (igual de legítimes, no ho oblidem) no minven aquest espai i l’ofeguen.

És per això que volem fer una crida a la moderació i a la mesura. No perquè la fem durar més, fem la processó més gran. La farem i serà més gran, si cap, si tothom pot participar des de les seues sensibilitats. I per això, pensem que caldria reduir la seua durada: aquesta fita és una responsabilitat de tots plegats.

Els festers fa uns anys que treballen per dignificar i tornar a donar a conèixer els bíblics i la seua simbologia. A ningú se li ha escapat que els Cirialots han acompanyat la Mare de Déu durant la processó de les Promeses i la del Matí durant aquests darrers anys, malgrat que hagen estat absents de la volta general per les raons adés descrites. També hom presencia com l’Apostolat acompanya durant tota la volta general la Mare de Déu amb músiques i cants que criden al recolliment durant el pas de la Imatge. Estem convençuts que és un camí que hem de continuar: cal fer una crida a tots a participar-hi. Però hem de tindre clar que tots estem implicats des del nostre paper i la nostra manera de participar, des de qualsevol lloc de la processó, per millorar-la. Com dèiem abans, la Festa és un mosaic de vivències i significats i tots ells han de tindre cabuda: l’única manera de fer-ho és des del coneixement de tots ells, el respecte, la tolerància l’estima i una visió de conjunt.