Sí. Crec que aquesta imatge representa un escàndol. I molt més gran per als valencians, territori on la renda per càpita per habitant està per baix de la mitjana de l'Estat i, segons la llei, hauria de ser receptor net de finançament. Sí. També crec que la dinàmica política espanyola busca la uniformització cultural del territori i menysprea contínuament la nostra cultura. Podríem posar infinits exemples... La relació és massa coneguda.
No és que Espanya ens robe, sinó que Castella i l'Espanya dels Àustries i dels Borbons sempre han funcionat a base de xuplar la sang d'allà on podien: primer, dels territoris musulmans de la península; dels comerciants jueus a qui més tard expulsaren i perseguiren; després, d'Amèrica; Cuba, Filipines i Puerto Rico. I ara, la riquesa industrial, comercial i turística dels Països Catalans. Però estic fart d'aquest lema, d'allò "d'Espanya ens roba", perquè és difús, inexacte, fal·laç... Com ho demostra la boca d'aquells qui l'amollen contínuament.
Perquè justament aquells que ara ens porten de la maneta en l'anomenat "procés", els que contínuament assenyalen Espanya com a culpable de les misèries que patim, són aquells que durant anys han permès aquesta situació i, davant d'una crisi com la que patim, que les coses arribaren on han arribat. I ho han permès perquè els venia molt bé: el sistema autonòmic i constitucional els permetia una quartada perfecta per, al seu torn, robar-nos ells també. Espanya ens roba, i l'oligarquia política catalana també. Una oligarquia que fa pocs anys signava contenta un gran pacte per al finançament de les autonomies. On s'ha vist que el llop vulga curar una Caputxeta malalta? Com a molt, embotirà un porquet abans de fotre-se'l. La confessió de Pujol només ha suposat que, per fi, eixira a la llum la punta d'un iceberg que tots sabem que existix: la Generalitat de Catalunya ha tingut un presumpte funcionament mafiós durant més de dues dècades i són segurament milions i milions d'euros els que s'han desviat a paradisos fiscals a través de l'anomenat sistema del 3% (segons he llegit en algun lloc, de vegades arribava al 20%!)... Ho arribarem a saber algun dia? Seran jutjats tots degudament? Quin català pot donar ara als valencians lliçons sobre corrupció?
Aquest estiu he desconnectat bastant del "tema català". Ara, de tant en tant obria la pàgina d'un periòdic o escoltava la ràdio: procés amunt, procés avall; que si la consulta això, la consulta allò; fulanito diu que "piu", fulanita diu que "moc"... A veure qui feia la declaració més patètica i fora de test sobre fets que no existeixen. A les xarxes socials, però, llegia sobre el tancament de llits de Bellvitge, sobre els futurs "sacrificis" que, veges tu, hauríem de fer funcionaris i pensionistes per una futura Catalunya independent, o la negació que la pobresa fos un problema dels ciutadans que vivim a Catalunya. Tot plegat, em feia una mandra infinita i em produïa, per una banda, tristesa i, per altra, rampallons i arcades: els polítics, definitivament, viuen fora de la realitat.
Em considere independentista i un amant de la meua llengua i la meua cultura, la qual m'esforce a conèixer millor i hi treballe cada dia. Crec que pocs em guanyen en aquest sentiment. Però crec sincerament que ens estan prenent el pèl de mala manera.
I és que l'anomenat procés s'està evidenciant com una falòrnia, un sainet patètic i bord, que només que està pretenent despistar-nos mentre aquests que es presenten com a salvadors del país, salven el seu propi cul de la merda en què estan ficats. Perquè la justícia, vulgues que no, lenta com ella mateixa, comença a amenaçar la seua immunitat. Com de bé els vindria un futur estat català amb uns tribunals a mida! I de passada, continuen robant i venent el país al millor postor: com a exemple, podríem ficar Barcelona, cada vegada més inhòspita i inhabitable per la gestió que s'està fent del turisme que, per descomptat, beneficia a uns pocs, els de sempre, que tant se'ls dóna que la ciutat esdevinga un parc temàtic horrorós ple de turistes borratxos. O el BcnWorld. O les retallades i més retallades dels servicis públics i dels nostres drets i la conseqüent entrega al sector privat d'allò que fins fa ben poc era públic i de tots. Aquests són els qui ens han de salvar d'Espanya?
Per això, malgrat els meus sentiments i la catalanitat/valencianitat en què base la meua identitat, dubte de tot, i tot em dóna fàstic. Crec que aquest no és el meu procés. Torne a la barrera: aquest torero toreja Espanya, però també ens toreja als ciutadans.
Consulta? Dubte molt que hi arribe. Avui llegisc que Mas admet que s'haurà de cenyir al que el Constitucional diga. Això ho sabia des del primer moment. On està tanta valentia que mostrava fa uns mesos? Què fa ERC, que es limita a esperar que la situació enfonse CiU per obtenir el poder? Per què no fa honor a les seues sigles "E" i "R" i només es dedica a fer demagògia amb la "C"?
Pare ja. Ací teniu el meu sentir. I cada vegada tinc més clar que, en cas d'haver consulta, en cas de donar-me a triar entre la Catalunya i l'Espanya actuals, i la Catalunya que ens ofereixen aquests polítics corruptes i mentiders, aquesta elecció no és una cosa que m'incumbisca. Ens parlen d'una Catalunya que s'assemblarà a Dinamarca o als Països Baixos, quan tenen clar que volen convertir-la en una Guinea Equatorial del Mediterrani.
Vull dir, que entre uns i altres, m'han tret les ganes d'anar a votar: l'elecció no va amb mi. Les meues aspiracions i ideals són uns altres i ja estic cansat de tanta demagògia d'un i altre "bàndol".
A fer la mà!
OFF
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada