Pic del Carlit, 2921 m

Anem a preparar l'ascensió. Motxilla. Entrepans, aigua, fruits secs, llepolies de sucre per si ve l'abaixó... I si plou? I si fa vent? Tallavents, dessuadora, braga per al coll, pantalons de gore-tex per protegir les cames de l'aigua, mitjons de recanvi. I si hi ha neu? Piolet i grampons. Pals per caminar. Rodetes dels pals per si calen... I per si em perd, mapa i brúixola. Gorra, protector solar, ulleres de sol. Uis, el protector solar xicotet és quasi buit: caldrà agafar el gran. I si es fa de nit? Frontal i piles de recanvi. I butxaqueta llesta per al mòbil, la cartera, les claus de casa i del cotxe. Només falta encabir la cantimplora de 2 litres. I ja està!

Crec que no se m'oblida res dels 7 o 8 kg de motxilla que vaig carregar fins al cim del Carlit, sostre de la Catalunya Nord. De tot el que he anomenat, només vaig fer servir la dessuadora durant l'estona que vaig estar dalt del cim, i vaig beure una miqueta d'aigua, cosa que podria haver fet directament dels rierols de la muntanya. La resta de coses van gaudir d'un agradable passeig: calaix-Carlit-calaix... Al camí anava coincidint amb altres senderistes que anaven amb vambes de córrer i una motxilleta de rissa. I jo amb la meua motxilota, ala. 

Ridícul? No s'ha d'oblidar mai que, amb els seus vora 3.000 metres, el Carlit és alta muntanya, i que l'alta muntanya és traïdora i t'hi pot passar de tot. Cal anar, doncs, preparat: cal aplicar la filosofia del "per si...". I és que si l'oratge s'hagués girat en contra, no dur la roba adequada pot significar passar-s'ho molt malament.

El Carlit és exactament el que em van dir: un passeig agradable per un bon grapat d'estanys (fins a dotze!) que culmina en una ascensió no gaire complicada, però tampoc fàcil. Això sí, és un dels paratges més transitats del Pirineu. També, dels més bells.

Us deixe amb algunes de les fotos que vaig fer durant l'ascensió. El dia no acompanyava, i el panorama que s'hi pot apreciar durant els dies clars, que abraça del Canigó fins les Maladetes, va romandre'm amagat darrere de la boira, els núvols i la humitat atmosfèrica. A l'altra veurem si hi ha sort!

Pescador al pantà de la Bullosa

Estany de Viver

Una de les primeres imatges del cim des de la vall

Estany Sobirà, en primer terme, seguit de l'estany de Trebens

Panorama des del cim, emboirat

Sembla mentida que aquest esclat de colors existisca a 3000 m d'altitud!

Estany de Llanós

Des del costat nord del cim.

Iniciant el descens

De nou a la Bullosa... sis hores i escaig de marxa.