Conclusions (provisionals)

Eleccions al Parlament. Escrutini pràcticament finalitzat.

• Al ciutadà comú no li queda clar si han estat o no plebiscitàries. Uns partits així les prenien, altres no. Ara, els resultats salten a la vista: la CUP i Junts pel Sí no han aconseguit el 50% dels vots i, per tant, hagueren perdut en cas que s'hagués celebrat un plebiscit. Són els únics partits que duien la independència, inclosa una possible declaració unilateral, al seu programa.
• Catalunya Sí que es Pot... A quin costat comptar el seu vot, el del sí o el del no? S'oblida que quan u vota, el contracte que signa és el programa electoral. A Catalunya Sí que es Pot no es parla d'independència. Es parla de diàleg i de dret a decidir (referèndum). Sobretot, es parla de polítiques socials, que han estat absents de la campanya -lamentable-. Per tant, no poden saber què votarien els votants que avui han dipositat la confiança en Catalunya Sí que es Pot en un referèndum independentista. Poden fer mil cabòries, però tota interpretació és subjectiva.
• Ciutadans s'ha convertit en segona força. Potser pel fet que molta gent ha considerat aquestes eleccions com a plebiscitàries. El seu discurs triomfalista, però, és esperpèntic si el comparem amb els resultats de les eleccions: gairebé han triplicat la seua representació, però no poden dir que la seua opció és majoritària ni que han salvat Espanya del trencament. Què s'han pres? Senzillament, han arreplegat els vots de càstig del PP -corcat de corruptes- i els vots de la por.
• El PSC ha mantingut el tipus malgrat l'escissió i la polarització de la campanya. Iceta ha sabut mantenir els seus votants més fidels. Tenen un discurs buit, però coherent.
• Unió ha desaparegut del Parlament (un regal!). La seua base social no ha estat suficient per tal que els poguera eixir bé la jugada que han fet. D'altra banda, els resultats de Convergència són ambigus: s'han camuflat dins de Junts pel Sí, i no podem saber quants escons haurien tret d'haver-se presentat separadament. Em fa la impressió que ERC hagués aconseguit un nombre similar d'escons en solitari que els que ha aconseguit Junts pel Sí: CDC s'hagués enfonsat. Massa anys de retallades, corrupció i privatitzacions de serveis públics. Però no ho podem saber. El que sí és cert és que la major part de diputats de Junts pel Sí seran convergents. I això ho devem a la bandera i al catxotxes de Junqueras.
• Ara bé, la CUP ja ha anunciat que no farà Mas president. Qui ho serà? Tot apunta que Junqueras (Nostresinyó no ho vulga) o Romeva. Però tant fa:
• *Qualsevol política que isca de Junts pel Sí, només amb l'abstenció de C's, ja podrà dur-se endavant. I ja sabem de quin peu coixeja C's en polítiques socials i econòmiques: cap diferència amb CiU o el PP -hi han votat junts massa vegades-. I Junts pel Sí té majoria simple. No sé què fa la CUP somiant una república catalana idíl·lica als seus discursos si només tenen 10 escons...
• I és la conclusió a la que arribe: CDC s'ha convertit en un paràsit de l'anomenat procés. Gràcies a la bandera i a l'aposta per la independència, ha aconseguit que una àmplia majoria vote l'opció on s'han camuflat molt bé amb la disfressa del patriotisme. Podran continuar movent fils i duent a terme les seues polítiques de retallades, privatitzacions i de tapar la corrupció. ERC, a Junts pel Sí, té un estret marge de maniobra: si xoca excessivament amb CDC, la coalició acabarà trencant-se i el projecte independentista trontollarà.

Això sí, mentrestant, anirem parlant d'altres coses que ens distreuran d'allò més, si no és que ens arriben a emocionar mentre els de sempre continuen governant contra nosaltres.

Patètic.