 |
| Castell d'Alcalà |
Tafanejant amb el mòbil ací i allà, trobe una ruta per la Vall de Gallinera:
aquesta. Sé que és estiu, que fa calor i que podria haver mort en l'intent, però algú dubtava que no era capaç de pujar muntanyes en plena calor? I més per una de les valls més encisadores del País, que encara m'era desconeguda!
Com podeu imaginar, el meu objectiu inicial era el castell d'Alcalà, un dels principals punts forts del cabdill Al-Azraq, als peus del qual es va signar el tractat del Pouet amb l'infant Alfons d'Aragó pels temps de l'anomenada Reconquesta. El castell vigila l'entrada occidental de la vall, per l'interior, i des d'allà poques coses escapen a la vista. Fa falta una mica d'imaginació per reconstruir el recinte, ja que només queden en peu alguns murs i el fonament d'algunes torres. Ara bé, les seues restes ocupen un monticle escarpat i ple de cingles: tot plegat, encara resulta imponent.
Al castell s'arriba des de Benissili, el poblet més oriental de la vall. Una vegada a dalt, en pocs minuts s'abasta la carena de la serra de la Foradada, vora el Xarpolar, que queda a la dreta, i el Tossal de la Creu. Vistes fantàstiques de totes les muntanyes centrals valencianes, des del Puigcampana, Xortà i Aitana fins al Montcabrer, el Benicadell i la Safor. Als nostres peus, mirant al mar, veiem la Vall de Gallinera a l'esquerra i la d'Alcalà a la dreta, pentinades de bancals. Més enllà, la vall de Pop i el Cavall Verd. I tot això durant les hores que es triga en travessar la carena fins la "Foradà"... Calor? De moment gens ni mica. La pujada l'he feta ben de matí, i a la carena el ventet de llevant fa el seu paper.
La carena, però, té alguns passos feixucs, sobretot vora el Penyal Gros. A sota anem veient Llombai, Alpatró, La Carroja i, ja en la Foradà, Benitaia, Benissivà, Benialí i Benirrama queden a tocar. Tancant la vall es veu la mola on s'alça el castell de Gallinera, que la protegia per llevant, la marjal de Pego-Oliva i el mar. Espectacular.
Malauradament, baixant pel camí que surt a un centenars de metres de la Foradada, el vent ja no es deixa notar i la calor és insuportable... Per sort, el camí es bifurca i hi ha una drecera que mena directament a La Carroja: la prenc. El vessant de la muntanya està ple de camins de ferradura que degueren de servir per comunicar cada poble amb la vall veïna d'Alcalà. Encara conserven, en molts dels trams, el seu empedrat original. Qui degué de fer-lo, els moriscos o els nous repobladors mallorquins que ocuparen el lloc després de l'expulsió d'aquells altres? El parlar de Gallinera encara conserva l'article salat!
Una vegada a baix, la bellesa dels pobles, dels camps plens de cirerers i oliveres i garrofers centenaris, i de les fonts que es van trobant cada pocs quilòmetres compensen la calor. Ara sí que és abrasadora. Hi ha qui ha eixit a fer bici -sens dubte, més tronat que no pas jo-. Arribar de nou a Benissili és com arribar al paradís: ombra!
Un cop al cotxe, decidisc visitar els quatre pobles que em resten. Des de Benirrama es contempla de prop el castell de Gallinera sobre el cingle que tanca la vall a llevant: és una excursió temptadora per a finals de l'hivern, quan els cireres floreixen. En aqueixa època de l'any la vall deu ser un autèntic paradís. Queda pendent.
Torne a Algemesí per Pego, rumb a l'AP-7. Passe per l'Atzúvia i Forna: ja tinc clar un altre objectiu per a una de les vesprades tedioses d'aquest estiu...
BENISSILI
 |
| Carrer del Pont |
 |
| Primeres imatges de la Foradà, al darrere del campanar |
 |
| Camí de ferradura vora els camps de cirerers |
PUJANT AL CASTELL D'ALCALÀ
 |
| La Vall de Gallinera des del castell d'Alcalà, cap a l'est |
 |
| Serra de la Safor, al fons |
 |
| El Benicadell |
 |
| Fins a la carena arribaven els camps abancalats |
 |
| Fent equilibris i desafiant els elements, un fragment de la torre mestra |
A LA CARENA, RUMB A LA FORADÀ
 |
| Deixant enrere el castell |
 |
| Carena de la serra de la Foradà: al fons, el Mediterrani |
 |
| Tossal de la Creu i la Serrella al fons |
 |
| La Mariola: a la dreta, Muro; a l'esquerra, Cocentaina i el seu castell |
 |
| Puigcampana, inconfusible per la bretxa de Rotlan. |
 |
| Alpatró, al fons de la vall: arribant al Penyal Gros |
 |
| Alpatró |
 |
| Alcalà de la Jovada, amb la Xortà al fons a l'esquerra |
 |
| Des del Penyal Gros |
 |
| Penyal Gros |
 |
| Ja a la Foradada: la vall cap a ponent. |
 |
| La vall cap a llevant |
 |
| Encetant la baixada: vista de Benissivà |
LA CARROJA
ALPATRÓ
EL DESPOBLAT DE LLOMBAI
L'últim habitant de Llombai va ser un estrany alemany, conegut com Stefan Gregor -ben de segur que aquest no era el seu nom real- o "l'alemany de Llombai". Segurament, va ser un fugitiu dels judicis de Nuremberg.
BENITAIA I BENISSIVÀ
 |
| Casalots de Benitaia |
 |
| Benissivà des de la veïna Benitaia |
BENIALÍ
BENIRRAMA I VISTES AL CASTELL DE GANILLERA
 |
| Carrer major, preparant-se per a un dia de festa |
 |
| Castell de Gallinera |
