Crec que aquest serà l’estiu dels castells. No només són bastits en llocs que constitueixen miradors privilegiats sobre el territori, sinó que amb el pretext de visitar-los hom pot aprendre un bocí de la nostra història que, en la major part de casos, cau a trossos al capdamunt dels turons: la major part de castells valencians romanen en el més absolut abandó.
És el cas del castell de Bairén, a la Safor, al qual decidisc de pujar una vesprada tediosa d’estiu. El camí cap al castell és fàcil de trobar i de fer, i les recompenses en són moltes: des del contrafort del Mondúver on s’alça es té un panorama espectacular del golf de València, des de la muntanya de les Raboses de Cullera fins al Montgó.
Al peu del castell han esdevingut batalles decisives. La més antiga, la batalla de Bairén, que va permetre al Cid i a Pere I d’Aragó el control temporal d’aquesta part de territori. Més tard, les tropes de Jaume I van guanyar-hi el control definitiu de les terres del sud del riu Xúquer. Des del veí castell de Gallinera, el següent en la línia de fortificacions musulmanes de l’antiga taifa, degueren contemplar ben neguitosos l’avanç de les tropes catalanes i aragoneses per l’horta de Gandia, antigament anomenada de Bairén.
Actualment podem dir que esdevé una altra batalla: s’hi enfronten els especuladors, capitanejats per un alcalde sense escrúpols, i la ciutadania que està decidida a salvar la platja de l’Ahuir del formigó. En efecte, entre la lletjor de les construccions de la platja de Gandia i la de Xeraco, encara s’observa des del castell un fragment de litoral verge, amb dunes i una extensió de marjal, la de Xeresa, al darrere. Un petit paradís assetjat per la barbàrie del nostre temps: el guany fàcil a costa del que siga.
Espere que en properes visites puga afirmar que s’ha imposat el sentit comú i la defensa del territori!
 |
| Camí d'accés al castell pel seu vessant sud |
 |
| Un arc de mig punt dóna accés al recinte sobirà del castell |
 |
| El Montgó des de les restes de la muralla de l'antic albacar |
 |
| Gandia. Es distingeix el campanar de la col·legiata |
 |
| De la marjal de Xeresa fins a Cullera: calina |
 |
| Restes de la que segurament fou la torre de l'homenatge |
 |
L'AP-7 i les restes de l'antiga capella de Sant Joan,
que donava també nom al castell |
 |
| Marjal de Xeresa i platja de Xeraco |
 |
| A la fi dels blocs de pisos, la platja de l'Ahuir |
 |
| El castell des de les restes del tercer recinte emmurallat |
 |
| Aqüeducte als peus del castell |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada